Les funcions del mite

Yuval Noah Harari, en el llibre Sàpiens (D’animals a déus), explica que els mites ajuden a teixir una cooperació de moltes de persones –no necessàriament justa– a partir de les creences. És a dir, la funció del mite és establir una estructura social. Al seu parer, aquest sistema o ordre imaginat de les coses persisteix a causa dels creients: “un sacerdot sol fer la feina de cent soldats, i d’una manera més barata i eficient” (príncep Talleyrand).

Segons Harari, l’ordre imaginat és difícil de reconèixer com a fals per tres motius: forma part del nostre ordre material (per exemple, l’individualisme es plasma en l’espai privat d’una cambra), modela els nostres desigs (per exemple, d’unes vacacions) i és intersubjectiu (existeix en la imaginació compartida d’altres persones).

Consegüentment, aquesta teoria implicaria que principis com la llibertat, la igualtat i la felicitat que fan part de la Declaració d’Independència dels Estats Units no tenen una realitat objectiva, perquè es basen en creences.

No obstant això, tot i l’interès de la reflexió de Harari, crec que la seva teoria redueix dràsticament el concepte de mite i de les seves funcions. Segons Joseph Campbell, el mite té diverses funcions: la primera (misticoreligiosa) consisteix a alinear la consciència amb el gran misteri de l’existència; la segona (cosmològica) és presentar una imatge conscient de l’ordre del cosmos; la tercera (sociològica) està relacionada amb sustentar l’ordre moral específic de la societat a on va néixer aquesta mitologia, i, finalment, (funció psicològica) conduir l’individu a través dels diferents estadis de la seva vida.

Així doncs, crec que Harari, a la seva manera, té en compte la segona i tercera funció –i potser part de la primera–, ara bé deixa de banda la que potser sigui la més important per al creient o receptor d’un mite: la reflexió espiritual sobre la transcendència i els missatges que ens aporten sobre les experiències vitals.

[Els missatges del mite] “ens parlen dels valors de la nostra vida i de totes les vides. Després, en especial quan es rompen tots els horitzonts dins dels quals ha crescut el mite, comprenem que, ja que tots estam plegats en un planeta, hem de començar a llegir la nostra pròpia mitologia com una cosa que es refereix no només a un mateix sinó, en conjunció amb totes les altres mitologies expressades en la metàfora, a tots i a cada un de nosaltres“. Joseph Campbell, Tu eres eso. Atalanta.

Segurament, per a Harari, la part més literària (idees, metàfores, interpretacions, etc.) dels mites quedaria relegada a la funció essencial de crear una xarxa de relacions d’una comunitat i, així doncs, serien simplement ficcions que, en certa manera, ens empresonen: «No hi ha manera de sortir de l’ordre imaginat. Quan tiram en terra els murs de la nostra presó i correm cap a la llibertat, en realitat correm cap al pati d’esbarjo més espaiós d’una presó més gran“.

Mentre que Harari contempla el mite com una presó conceptual que sotmet “els creients” que fan part d’aquella societat a partir d’invencions, Campbell observa el mite des de la comparació i l’estudi de les mitologies per extreure’n idees generals i més alliberadores. Entén la mitologia com una organització de figures metafòriques que connoten estats mentals que no pertanyen a cap ubicació geogràfica o període històric.

Com a curiositat, en el capítol “Construint piràmides”, Yuval Noah Harari analitza la sentència “segueix el que et digui el cor”, d’una manera totalment contraposada al famós “Follow your bliss” de Joseph Campbell.

“Fes el que et digui el cor” va ser implantat en la nostra ment per una combinació de mites romàntics del segle XIX i de mites consumistes del segle XX. La companyia Coca-Cola, per exemple , ha comercialitzat a tot el món la Coca-Cola light amb aqueix eslògan: “Fes el que et faci sentir bé”.