Arxiu d'etiquetes: Can Picafort

Fes la teva via, concilia’t amb tu mateix i …

La sentència “Coneix-te a tu mateix”, en el sentit psicològic, sovint s’interpreta com la descoberta d’un secret o tresor personal, únic, misteriós, de caire espiritual – potser -, que ens salvarà de la nostra grisor. No crec en aquesta excepcionalitat … Continua llegint

Publicat dins de Citacions, extractes i referències | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Divina odissea picafortera 2

– Com va dir Ramon Llull: «Allà on no arribi la intel·ligència, que hi arribin les hòsties». – Consagrades – afegí Dant Femenia. – És segur, benvolgut amic, hòsties reconsagrades. Fa dos vespres que no puc dormir pels escàndols que … Continua llegint

Publicat dins de Proses breus | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Divina odissea picafortera

Passada la porta de l’Infern, a prop de la cova de Son Bauló, Dant Femenia i Virgili Mas seguiren el seu descens cap al cercle següent: – Oh Virgili, en quin cercle ens trobam en què fa tanta de calor … Continua llegint

Publicat dins de Proses breus | Etiquetat com a | 2 comentaris

I, a mi, mentrestant

Un gorrió canta jeu jeu, jeu jeu en un migdia anodí, en un juliol de vacances. Sent l’estridència d’una estrangera grassa que eguina amb banyadors i amb rialla automatitzada. Fa un trotet curt amb el seu fill darrere cap a … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Ses Roquetes

Diumenge dotze de juliol de matí. He anat a Can Picafort i he nedat mitja hora curta davant l’Hotel Gran Bahia. Feia molts d’anys que no sotjava aqueixa platja a on de nin tenia apamades totes les roques. Llavors no … Continua llegint

Publicat dins de Dietari | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Una illa dins el sarau

Plou pausadament a la vila. És agradable sentir aquesta calma en diumenge dematí, sobretot després de tant de sol. Al camps, sembrats d’ordi o triticale, l’espiga daurada resta amb el coll torçat. L’esplendor dels marges, plens de fonoll, aritja i … Continua llegint

Publicat dins de Dietari | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Fes la teva via

A Desconstruint Harry, el protagonista, cap al final de la pel·lícula, surt desenfocat, fet que el desconcerta profundament. Als meus ulls, el desenfocament és degut a les marrades infructoses entorn el camí natural i conformat de cadascú. Fa un parell … Continua llegint

Publicat dins de Dietari | Etiquetat com a | Deixa un comentari