Arxiu de la categoria: Poemes

Si els interesses, queden tota la nit

“Si els interesses, queden tota la nit” em va dir durant la revetla el meu amic, i ho vaig sentir en tots els sentits. Tal volta em conformi amb fer-me amic de mi mateix, així com deia Joan Vinyoli. Mentrestant … Continua llegint

Publicat dins de Citacions, extractes i referències, Poemes | Deixa un comentari

Ja ens sabem sense encetar

Digues, què penses? Què dius? Què fas? Pell de pues por que tenc i que puc donar. Mira com em mires, com destries, ulleres, de reull, de sol, arran de mar. No em sents que no t’escolt? Que ja ens … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

La meva ciutadella interior

Em vaig ajeure i vaig fullejar un llibre sobre la meva ciutadella interior, no tenia cap motiu per pensar que era el darrer dia o que no era el darrer dia, però, malauradament, calia plantejar-s’ho així, com el meu darrer … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

8 d’abril de 2012

TELC Cerveses de mig litre a un euro.  Una cambrera em gira la mirada;  l’altra, morena, em fa cas, encara que no sàpiga gaire anglès cap dels dos. Neva el dia de Pasqua per una plaça gran, empedrada i sense … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

I, a mi, mentrestant

Un gorrió canta jeu jeu, jeu jeu en un migdia anodí, en un juliol de vacances. Sent l’estridència d’una estrangera grassa que eguina amb banyadors i amb rialla automatitzada. Fa un trotet curt amb el seu fill darrere cap a … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Mentre jeus amb flassada

Sanglots en el terrer com notes toves, per setembre, mentre jeus amb flassada amb la pell ben colrada en la nit glacial de la vella infantesa. I estimes tu l’empara que t’és donada, que passa, que naufraga com un alè … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Blaus per delitar-me sempre

Camín en un diumenge capvespre sense posta de sol amb bafarades de núvols de diferents tonalitats, un llençol de blaus per delitar-me sempre. Una família d’italians davalla caminant també cap al Pou de la Garriga. Pas com una exhalació mentre … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | 1 comentari

Fes el teu camí (àudio)

Faquir (àudio) *** La gent que crida i que branda severa el dit, i la gent que conta mentides, i la que es recrea amb delit, la gent que dóna el seu consell, un virus que ho infecta tot, la … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

35

 Em sembla que no estim a bastament fins que la nit ho colga tot, fins que no he passat aquest llindar. Tapissos, comodins, taulells que s’amaren a les palpentes, mentre patesc covardament. Pas la mà per l’arrambador, i s’afina l’oïda … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

Glosa a un amic

  L’aigua grisa dels estanys és la mar d’aquest vaixell que, de rancors, obre els panys i que ens rosega el cervell: Bon vent i lluny dels paranys, de tot malson que ja és vell! Barca nova i com l’ocell … Continua llegint

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari