Arxiu de la categoria: Proses breus

Confessions decadents 2

Des de la terrassa de Sa Ximada contemplava com el moscard, diminut i errant, descendia del seu vol embriac de sang fins a assolar-se damunt la taula. Jomàs no va es va torbar gens ni mica a reaccionar i amb … Continua llegint

Publicat dins de Proses breus | Deixa un comentari

Confessions decadents

Passades les nou del vespre, Jomàs esquiva la mopa de les dependentes – que frissen de tancar – pels passadissos del supermercat. Sense tenir clar ni l’hora ni el sopar, ha tornat enrere per agafar un paquet amb dues panades … Continua llegint

Publicat dins de Dietari, Proses breus, Uncategorized | Etiquetat com a | Deixa un comentari

En el transcurs de la nit

És freqüent que qualque nit entre setmana tengui insomni. Ho accept tan filosòficament com m’és possible. A mesura que s’acosta l’estiu, tenc més vidrieres obertes i sent més renous del carrer: sobretot cotxes que passen o que fan l’estop del … Continua llegint

Publicat dins de Dietari, Proses breus, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Moixos negres

Per culpa d’una tradició, potser falsa o forastera, havia associat els moixos negres – que eren tan abundants a la Vila – amb la mala sort. Un dia, però, mentre caminava amb la padrina Foc pel carrer, vérem un moix … Continua llegint

Publicat dins de Dietari, Proses breus, Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El rei de la curtor

El rei de la curtor, passeta a passeta, circula el diumenge per la plaça de la Vila, traçant línies rectes amb una miula tossuda. Camina dret i encarcarat, com un barrilet, solitari, grallant amb menyspreu, la seva veu és de … Continua llegint

Publicat dins de Dietari, Proses breus | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Només cal assajar el com

Només ens manca assajar el com. No copsarem res, ni del llibre, ni de la partitura. Cal respectar cada error com si fos sagrat, perquè honora els perdedors, perquè no serem humiliats. Aqueix interior, on pervius amb pau i riquesa, … Continua llegint

Publicat dins de Proses breus | 1 comentari

Divina odissea picafortera 2

– Com va dir Ramon Llull: «Allà on no arribi la intel·ligència, que hi arribin les hòsties». – Consagrades – afegí Dant Femenia. – És segur, benvolgut amic, hòsties reconsagrades. Fa dos vespres que no puc dormir pels escàndols que … Continua llegint

Publicat dins de Proses breus | Etiquetat com a , | 2 comentaris