Cal tenir esperança?

D’ahir de matí ençà, sentia l’aleteig desesperat. Malgrat haver deixat la porta de l’estufa oberta, fins avui no he pogut alliberar el gorrió que havia quedat entravessat en el tub del fumeral.  Finalment, després de volar per damunt de llibres, posar-se en el marc d’un quadre i impactar en la vidriera que dona al corral, ha endevinat la porta oberta cap a la claror.

Casualment llegia un poema d’Emily Dickinson («“Hope” is the thing with feathers») en què relaciona l’Esperança amb un aucell que canta tant en la tempestat com en la quietud. L’esperança és com l’aucell que ofereix la seva dolça melodia a canvi de no res, ni tan sols d’una molla de pa.

«Esperança» és la cosa amb plomes

que s'ha enfilat a l'ànima

i canta la melodia sense les paraules

i no s'atura mai.

I dolcíssima se sent en la Ventada

i la tempesta segur que causa dolor (1)

si pot abatre l'Ocellet

que a tants donava escalfor. 

A la terra més freda

i al Mar més exòtic la vaig sentir,

però mai, ni en el cas més Extrem,

no em demanà ni una molla a mi. 

(A cura de Marcel Riera, editorial Proa). 

1. "Molt dolorosa ha de ser la tempesta 
per abatre l'aucell".

 

portada_aquesta-es-la-meva-carta-al-mon_emily-dickinson_201707131639Aqueix aucell que es posa en l’ànima per cantar-hi em recorda al de «Bluebird» de Charles Bukowski, tot i que en un sentit diferent. Perquè en el poema de Bukowski, l’aucell blau simbolitza la tristesa, o la fragilitat, amagada en el cor, i que només gosa manifestar-se en el silenci solitari de la nit. La veu poètica hi aboca fum i whiskie i no plora malgrat el bonic cant de l’aucell blau/trist.

La xiuladissa dels gorrions també pot arribar a ser molesta o irritant en la ressaca matutina com en el vers de Gil de Biedma: «y silbarán los pájaros — cabrones — /desde los plátanos.» En la cançó «Anthem» el cant dels aucells marca el temps circular del dia per recomençar a trenc d’alba i no preocupar-se pel que va passar o pel que s’estravendrà: cal, així doncs, tenir esperança? Es pot renunciar a tenir-la? Es pot renunciar a tenir-la en la vida?

Rafael Argullol en el llibre Breviario de la aurora fa aqueixa definició:

QUÍMICA: Hombre = miedo + esperanza.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Dietari i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s