Viure complint el deure d’un altre és la mort

Joan Mascaró creia que havíem de crear un món millor dins nosaltres mateixos. Aquest punt, per a ell, era prioritari. D’aquesta manera, després, podríem actuar amb més fermesa i convicció. Durant el diàleg sobre meditació en el Robert Frost Programme, entre George Harrison, John Lenon i altres convidats, el filòleg mallorquí insisteix en aquesta idea (minut 32 del vídeo):

«No podem treballar per la pau de veres si no tenim la pau en nosaltres mateixos, l’amor en nosaltres mateixos; després es pot treballar per la pau, i si cal et poden crucificar si és necessari. Però no es pot treballar i patir alhora

gita

La referència a la figura de Crist és manifesta, però també crec que el missatge del Bhagavad Gita hi és present. Arjuna se sent profundament trist i abatut; té dubtes a l’hora d’entrar en batalla perquè ha de lluitar en contra d’un exèrcit conformat amb parents seus. Necessita l’aprenentatge espiritual que li arriba a través de l’avatar de Krishna, reprensentat pel cotxer que mena la seva quàdriga. Finalment, Arjuna seguirà el camí de l’acció, perquè és un cavaller i aquest és el seu deure (Dharma):

«Pensa en el teu deure i no hi dubtis. No hi ha glòria més gran per a un guerrer que lluitar en una guerra justa.»

«Prepara’t per a la guerra amb l’ànima amb pau. Sigues en pau en el plaer i en el dolor, en el guany i en la pèrdua, en la victòria o en la derrota d’una batalla.»

El Bhagavad Gita és una al·legoria sobre la batalla que mantenim en el nostre món interior, i és això el que li dona un sentit universal:

«Ningú no hauria d’abandonar el seu deure, encara que no el pugui realitzar amb tota la perfecció; perquè en tota acció hi ha d’haver imperfecció, així com en tot foc hi ha fum

En certa manera, també es pot entendre com una vindicació a ser nosaltres mateixos i combatre l’abatiment que ens pot pervindre per motius diversos:

«És millor complir el teu propi deure tot i que sigui humil, que el deure d’un altre, tot i i que fos més elevat

I aqueixa darrera premissa es repeteix encara de manera més contundent:

«Compleix el teu deure, encara que sigui humil, i no el canviïs pel d’un altre, tot i que fos més elevat. Morir complint el propi deure és la vida: viure complint el d’un altre és la mort.»

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Viure complint el deure d’un altre és la mort

  1. benetfemenia ha dit:

    L’acceptació del propi destí, la visió del conjunt i del paper de les petites peces, totes elles tan necessàries. Si et veus com una peça petita, podràs entendre la teva importància en escoltar el renou del mecanisme funcionant i en veure les meravelles que opera la increïble maquinària.

    Entendre la mida del teu paper en la vida només és una part d’ella; l’altra consisteix en viure en consciència i sabent que la finalitat és el funcionament del tot.

    • Benet,
      Moltes de gràcies pel teu comentari. Apronfundeixes i dones un sentit més general a la idea de Dharma o deure o destí personal, al qual jo no havia arribat. La consciència, per a mi, és una de les claus de la vida; dona sentit a l’essència, al mecanisme del qual formam part. Per als estoics, hi ha una raó universal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s