Algunes referències sobre el temps

Actualment, la incertesa, la fragilitat, la mutabilitat constant – tant de l’economia com dels valors – fan que l’individu es vegi immers, segons Zygmunt Bauman, en un temps líquid en què hi ha molt poques seguretats. En un assaig, el mateix autor explicava que també hi ha un temps puntilista, en què el present sembla un aparador ple d’ofertes fonedisses, de les quals només se’n pot triar una. La tria suposa la pèrdua definitiva de les altres opcions.

Santiago Alba Rico, en l’assaig Retrocessos, repeticions, restes, inclòs en el llibre La gran regressió, explica que “pels cristians, la Història estava en permanent retorn; pels moderns, a partir de la Revolució Francesa i de la revolució industrial, en permanent progrés. (…) Hi ha una percepció generalitzada de final de civilització i també de retrocés, com indica el títol d’aquest mateix llibre. La linealitat cristianoil·lustrada torna a ser substituïda per la circularitat grega o per la verticalitat disruptiva dels gnòstics…”.

Seguint el fil d’Alba Rico, Marina Garcés, en l’assaig Nova il·lustració radical, explica que “el que estem experimentant en la condició pòstuma no és un retorn al passat o una gran regressió, com alguns debats sembla que plantegin, sinó el trencament del present etern i la posada em marxa d’un no-temps. Del present de la salvació al present de la condemna. El nostre temps és el temps que resta“.

Personalment, distingesc sobretot entre el temps lineal, com si fos una suma mesurable i acumulable, i el temps circular de les estacions, relacionat amb el concepte de Natura. Tant de bo que l’existència d’un desordre (un caos) implicàs el retorn inexorable al cosmos. Psicològicament, m’he cregut Montaigne quan explicava que la vida és ondulant, en el sentit d’un pas lineal del temps amb ascensos i daltabaixos.

En el llibre Aventura, Una filosofía nómada, Rafael Argullol associa el coneixement  científic amb la linealitat perquè “cada descobriment nou invalida els anteriors. En canvi, el temps de l’art, de la poesia i, en certa manera, també de la filosofia és un temps circular en què cada aportació nova conviu amb les aportacions del passat“.

Segurament, es pot emparentar el concepte de “temps” amb la sociologia (com ho fa Bauman o Garcés), amb la història (com Alba Rico) o amb el coneixement (Argullol). Al cap i a la fi, però, molts acabam associant el “temps” al riu que flueix d’Heràclit. Friedrich Nietzsche  qualificava, de beneits, aquells que s’oposaven a aquesta idea:

«Els babaus i tot el contradiuen. “Com?, diuen els babaus, ¿tot flueix? Però si hi ha travesses i baranes sobre l’aigua fluent!” (…)»

«Però quan arriba el dur hivern, el domador de les aigües fluents: llavors fins i tot els més eixerits aprenen a desconfiar; i, en veritat, no solament els babaus diuen llavors: “¿No deu ser que tot – està immòbil?”»

«En el fons tot està immòbil»: però en contra, hi predica el vent del desgel!»

«El vent del desgel, un brau que no és cap bou de llaurada – un brau furiós, un destructor, que amb cornades d’ira trenca el gel!»

La vida individual i el temps s’agermanen en tòpics i expressions com el “carpe diem” o el “memento mori” (que es pot revertir a l’estil de Goethe: “memento vivere”). En un fragment d’Un món feliç d’Adolf Huxley, llegesc:

«Bernard considerava que jugar a golf era perdre el temps.«

_ Per a què és el temps, doncs, si no? _ Preguntà Lenina, una mica sorpresa.»

Heus ací el punt essencial, al meu parer, si volem relacionar temps i llibertat. Abans d’adoptar com a premissa la idea d’aprofitar el temps, és a dir, de no perdre’l, no convendria respondre la qüestió “què és no perdre el temps?”. Demanar-nos-ho ens estalviaria respondre com Lenina:

«_No deixis per demà la diversió que pots gaudir avui _ digué, greument.»

La_persistència_de_la_memòria

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s