¿Que potser aspiro a la felicitat? Jo aspiro a la meva obra!

Havia llegit amb plaer altres llibres de Friedrich Nietzsche, com l’Anticrist, Més enllà del bé i del mal, Ecce homo i la Genealogia de la moral, però Així parlà Zaratustra ha estat la lectura que m’ha entusiasmat més. L’enfocament poètic del seu ideari filosòfic, en aquest llibre, és una manera de rompre motles a partir d’un antievangeli. Un llibre per a tots i per a ningú, però, des del meu punt de vista, una vindicació de l’individu, de la llibertat creadora enfront de la moral, un encomi del vitalisme, una celebració de l’alegria, de la bondat pròdiga i l’autenticitat versus la compassió i el servilisme. Així s’expressa Zaratustra:

I perdut sigui el dia en què no hàgim dansat almenys una vegada! I falsa sigui tota veritat que no ens hagi vingut acompanyada almenys d’una riallada!

A partir d’aquí, alguns fragments d’un llibre remarcable tot sencer:

No pas amb la ira, ans amb el riure es mata. Au, matem l’esperit de pesantor.”

Coratjosos, despreocupats, burletes i violents – així ens vol saviesa: és femella i només sap estimar un guerrer.”

De l’àguila i la serp: “Són els meus animals!” (…) “L’animal més orgullós sota el sol i l’animal més astut sota el sol.”

Crear-se llibertat i un sagrat No fins i tot davant el deure: per això, germans meus, cal el lleó.”

L’esperit del lleó diu jo vull.

Innocència és el nin, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que roda per si sola, un primer moviment, un sagrat dir sí.

Sí, per al joc del crear, germans meus, cal un sagrat dir sí: l’esperit vol la seva voluntat, aquell que havia renunciat al món guanya el seu món.”

Amor pròdig: “Vosaltres obligau totes les coses a anar cap a vosaltres i a ficar-se dins vosaltres perquè hagin de tornar a brollar de la vostra deu com a dons del vostre amor.”

Mil camins hi ha encara que no han estat fressats, mil saluts i mil ocultes illes de la vida. Inexhaurits i no descoberts continuen essent encara l’home i la terra humana.”

En veritat, he fet això i allò per als que pateixen: sempre m’ha semblat que la millor cosa que podia fer era aprendre a alegrar-me millor!”

Es dona ordres a qui no sap obeir-se a si mateix.”

Només on hi ha vida hi ha tembé voluntat: però no pas voluntat de vida, sinó – així t’ho ensenyo jo – Voluntat de poder!”

Totes les veritats callades es tornen verinoses.”

Tota la vida és una disputa sobre gust i sabor.”

Més val dansar feixuc, que anar tolit. Apreneu, doncs, de mi la meva saviesa: també la pitjor de les coses té dues cames bones.”

La meva pena i la meva compassió – què importa tot això! ¿Que potser aspiro a la felicitat? Jo aspiro a la meva obra!”

Extret de la traducció de Manuel Carbonell per a Quaderns Crema.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Uncategorized i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s