Moixos negres

Per culpa d’una tradició, potser falsa o forastera, havia associat els moixos negres – que eren tan abundants a la Vila – amb la mala sort. Un dia, però, mentre caminava amb la padrina Foc pel carrer, vérem un moix negre i li vaig explicar la correlació. La padrina em va rectificar tot d’una: “Això no és vera; els moixos negres duen bona sort”. De cop, vaig canviar el punt de vista.

Basta fer una cerca al Diccionari català-valencià-balear per confirmar els bons auguris que s’atribuïen a les cases (en el sentit de família) amb moixos negres: «A casa que hi ha moix negre, no hi falten doblers» (Men.); «A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros mai falten valors» (Mall.).

Si és tan fàcil, de vegades, com en el cas dels moixos negres, canviar l’enfocament negatiu, per què no ho faig amb la mateixa efectivitat respecte a certes idees relacionades amb el futur, amb algunes persones, amb el meu cos, etc.? Les pors, la peresa i els dubtes banals m’ocupen innecessàriament. Algunes vegades, em sent com en aquell poema «Spleen» de Baudelaire: “L’Esperança, ja vençuda, plora, i l’Ànsia, atroç, despòtica, damunt el crani reclinat m’hi planta una bandera negre”. Negre?

IMG_1497

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Dietari, Proses breus, Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s