En tot foc hi ha fum

Generalment, l’opinió d’altri sobre les meves coses m’és indiferent. Ni tan sols crec que les opinions emeses sobre nosaltres ens hagin d’afectar. Els assumptes dels altres – incloses les seves paraules – són assumpte seu. El nostre deure és lluitar per poder viure talment com som i assumir-ne les responsabilitats. Traçar la nostra vida a partir d’opinions alienes és tràgic, és viure sota un destí menor, que no és ni tan sols el que marquen els déus.

Record un diàleg curiós en què un entrevistador jove demana a Lou Reed si és vera allò que diuen d’ell – i que no sembla gaire afalagador -. El músic respon que no; i llavors afegeix que no és vera tot allò que la gent pugui dir. Malgrat tot, l’entrevistador insisteix i Reed demana a l’entrevistador si és feliç essent un idiota. Evidentment, la resposta del jove és que no és un idiota i, tot seguit, Lou Reed diu “així doncs, tampoc és vera el que diuen de mi”.

L’opinió aliena es pot transformar en xafarderia. Si les paraules són simplement, com deia Hamlet, “paraules, paraules, paraules”, què no deu ser la rumorologia, que és tan barroera, més que fum. Sembla un deport general alimentar-se de xiqueteries, és a dir, d’opinions sobre altres persones. Segurament, ésser autocrítics ens estalviaria molts de prejudicis i, consegüentment, molta de banalitat i xafarderia. La premissa de “viu i deixa viure” no és té gaire present i em sembla interessant perquè remet a viure la pròpia vida i respectar la vida aliena.

Hi ha gent que confon veritat amb opinió. En el dia a dia, l’opinió-veritat (l’isme) és com la perfecció, una farsa. Crec que s’han de fer les coses mitjanament bé, amb una certa correcció, però no perfectes. Sobretot quan suposam que la perfecció serà, en realitat, subjectiva. De la mateixa manera, pens que s’hauria d’opinar amb honestedat, sense caure en la demagògia.

En el darrer cant del Bhagavad Gita hi ha un passatge que ens pot resultar antiromàntic (en el benentés de lligar el Romanticisme amb l’assoliment de la plenitud), però també  bastant real:

“Ningú no hauria d’abandonar el seu deure, encara que no el pugui realitzar amb tota perfecció; perquè en tota acció hi ha d’haver imperfecció, així com en tot foc hi ha fum”.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Dietari i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a En tot foc hi ha fum

  1. Éire ha dit:

    Quina entrada més certa Joan…
    Avui en dia sembla que tot gira en torn als comentaris que ens fa la gent. Aquest fet, des del meu punt de vista, desenvolupa en nosaltres la por al “què pensaran de mi”, com si ens hagués d’importar el més mínim. No crec que hi hagi una millor passa contra la por que deixar-se dur, sense aturar-se a pensar el que diran, sinó, no viuríem mai.

    • Bon vespre Éire,
      He de reconèixer que, sovint, en el meu cas, teoria i pràctica no s’avenen i l’opinió d’una altra persona em pot afectar inesperadament.
      Estic d’acord amb tu que pot haver-hi un conflicte entre raó i acció: el pensament sol frenar-nos. Crec que és una de les idees principals de Hamlet. També pens que la por és un senyal, un avís, tal volta inconscient, perquè canviem qualque cosa. “Deixar-se endur”, actuar, viure: aqueix hauria de ser el deure. Moltes gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s