Thoreau no és Heidegger

Una de les conclusions més tristes i senzilles a la qual he arribat, a desgrat meu, és que, sovint, no hi ha una correspondència entre paraules i fets. No és el mateix «dir» que «fer». Tampoc no és igual receptar que prendre. La coherència entre idees i fets és estranya i, per a l’observador, no sé si càndid o honrat, decebedora.

És vera que la contradicció i la incoherència poden ser útils si ens serveixen per adonar-nos que les idees a partir de les quals partim no són necessàriament correctes, o aplicables, talment com les hem concebut. I, per tant, cal revisar-les. Per això, Kant deia que: «Els homes que obren segons principis són molt pocs, cosa que fins i tot és molt convenient, ja que amb facilitat aquests principis resulten equivocats».

Ara bé, el fet que haguem de canviar o modificar els nostres principis, tampoc no és excusa per ser incoherents a conveniència. Segons Michel Onfray, aqueixa contradicció entre principis i vida també forma part del món de la filosofia. L’anomena l’esquizofrènia del “filòsof funcionari”: «el filòsof que practica la disciplina, sí, però en un despatx solitari, com el filòsof sota l’escala de Rembrandt: pot viure i practicar el contrari del que ensenya» […] «La prova que estem davant un filòsof? La seva vida.» Per tant, Michel Onfray no creu que s’hagi de separar vida i obra en l’estudi dels filòsofs, i ens posa l’exemple de Heidegger que va escriure Ésser i temps i, alhora, estava afiliat al NSDAP. Per al filòsof francès, la filosofia – però també l’ètica – s’ha de fer en base a una teoria que proposi una pràctica. En el fons, aqueixa relació de la teoria amb la vida ja la plantejava la filosofia antiga, talment com explica Pierre Hadot:

«El que vull demostrar en el meu llibre Què és la filosofia antiga? és que els filòsofs que fundaren escoles volgueren proposar maneres de viure. Això vol dir que, en la formació del pensament de Plató o d’Aristòtil o d’Epicur, el factor principal me pareix que és la representació de certa manera de viure, el d’un polític il·luminat per les Idees per a Plató, el d’un savi contemplador de la Natura per a Aristòtil, el d’un savi que sap gaudir de la pau de l’ànima per a Epicur.» Filosofia com a forma de vida. Alpha Decay

Sent molta d’admiració per les persones que són fidels als principis basats en la pau i la justícia, tal volta perquè són revulsius davant la meva manca de compromís i, també, covardia en determinades ocasions. De tots els llibres que he llegit de Henry David Thoreau (Walden, Caminar, antologia de cartes, etc.), pot ser que l’assaig Desobediència civil m’hagi posat més que mai davant de la cara la idea de compromís. Cal situar l’assaig en el context de desobediència davant d’un govern que permet l’esclavisme i defensa la guerra contra Mèxic. Tot i això, tenint present la situació a Catalunya, l’escrit de Thoreau, a part d’il·luminador, és sorprenentment actual – i, per tant, clàssic –. Conté alguns fragments com aqueixos:

Llavors, per què els homes disposen de consciència? Jo crec que, abans de convertir-nos en súbdits, hem de ser homes i que és preferible cultivar el respecte per la justícia que per la llei. L’única obligació que tenc dret a assumir és la de fer en cada moment el que pensi que és just.

La llei no fa els homes ni tan sols una mica més justos i, a causa del respecte que els suscita, fins i tot els més benevolents es converteixen a diari en agents de la injustícia.

Tots els homes reconeixen el dret a la revolució; és a dir, el dret a negar la seva lleialtat al Govern i a oposar-s’hi quan la seva tirania i la seva ineficàcia siguin desmesurades i intolerables.

Quan una sisena part de la població d’un país que s’ha compromès a ser refugi de la llibertat és esclava i tota una nació ha estat injustament invadida i conquerida per un exèrcit estranger i sotmesa a la llei marcial, crec que és hora que els homes honrats es rebel·lin i es revoltin.

L’important no és que la majoria sigui tan bona com tu, sinó que existesqui una bondat absoluta a qualque banda perquè fermenti tota la massa. Hi ha milers de persones que, en teoria, estan en contra de l’esclavitud i de la guerra i que en la pràctica no fan res per posar-hi fi.

Sobre el fet de votar i la justícia: Jo deposit el meu vot, tal volta, com pens que és just, però en realitat no m’hi va la vida en el fet que la justícia sigui predominant. M’estim més deixar-ho a la majoria. La seva obligació, per tant, mai supera la conveniència. És només expressar feblement als homes el nostre desig que la justícia s’hauria d’imposar.

Hi ha poca virtut en l’actuació de les masses. Quan la majoria voti la fi de l’abolició de l’esclavitud, serà perquè els resulta indiferent o perquè queda molt poca esclavitud per abolir amb els seus vots.

Per descomptat, els homes no tenen el deure de dedicar la seva vida a l’erradicació de les injustícies, per monstruoses que siguin, com és lògic, poden tenir altres preocupacions; però sí que almanco, si no pensen en les injustícies, no cal que les secundin a la pràctica.

L’acció que s’emprèn des dels principis, la percepció i la realització del just, canvia les coses i les relacions, aquesta acció és essencialment revolucionària i sol discrepar d’allò establert.

En general, sota un Govern com aqueix, els homes creuen que haurien d’esperar fins haver convençut la majoria per canviar les coses. Creuen que, en cas d’oposar-s’hi, el remei seria pitjor que la malaltia. Però això és culpa del propi Govern, que és qui pitjor ho fa: per què no és capaç d’anticipar-se i oferir reformes? Per què no té en compte la sàvia minoria?

L’Estat no ha previst cap remei; la seva pròpia Constitució és la malaltia.

Sota un Govern que empresona injustament, el veritable lloc per a l’home just és la presó.

Thoreau no és Heidegger. I, coherentment, fou empresonat durant un dia per negar-se a pagar l’impost a un Govern que estava a favor de la guerra amb Mèxic.

Rembrandt_-_The_Philosopher_in_Meditation

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències, Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s