Tot celant greus avions

IMG_1999

A defora hi ha el silenci, mentre es clou la persiana; en un cel atent, s’aixeca el cant de les cigales. La mare crida als nins, que cavalquen bicicletes menudes i atrotinades, i que volten valents temerosos caps de cantons. Al fons del carrer, albir un molí futurista encaputxat per una cúpula opaca de plàstic degradat. I al cap d’un parell de passes, repar cases velles de marès erosionat, parets seques i portasses. A la dreta, hi ha dos trasts oberts de pinte en ample cap a la Serra de Tramuntana. S’entrecreuen silencis amb remors, des del turó, passant per les franges dels bocins de terra, fins a l’entelada ombra de les muntanyes. Des de la mirada a l’oïda, tot sembla cobert per la inèrcia d’una basca espessa. Però així i tot, a defora hi ha el silenci, que roman per la tresquera, tot celant els greus avions, movent gramínies i lletsó, i caragolins agombolats a la fonollera. Et trobarà desprevengut en un creuer hora foscant, distret en llunes creixents de cap al tard o fitant mores entre espines d’esbarzer. Sempre et trobarà en un lloc diferent. Sentiràs la quietud inesperada d’un silenci en tu que s’estén i que en bones com una carícia se’n va. No és vera, que lleu de cercar-la també demà?

Tot celant greus avions (lectura de Benet Femenia)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Proses breus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Tot celant greus avions

  1. benetfemenia ha dit:

    He passat tant de gust de llegir aquest passatge que ho he fet repetides vegades… Després, havent dinat hi he tornat un parell de pics més. Ara ja n’ho m’he pogut estar, l’he llegit en veu alta, he gaudit de la sonoritat de les paraules, de la seva dificultat exigent de ser correctament enllaçades, de la flaire poètica que el va embatumant més i més com més s’acosta al punt final.
    És planià, de ben cert que ho és, però també poètic i evocador.
    Quina meravella!

  2. Bon dia. Gràcies. En realitat, només descrivia el meu carrer sortint de ca meva; això sí, delerós de silenci. La imatge que em va venir després, més anhelada que real, pens que és l’única part que s’ho paga:
    A defora hi ha el silenci, que roman per la tresquera, tot celant els greus avions, movent gramínies i lletsó, i caragolins agombolats a la fonollera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s