La paraula viva

Segons Pablo d’Ors, l’escriptura literària o poètica requereix de bona predisposició, de despreniment i confiança. Charles Baudelaire va escriure que la inspiració és germana del treball quotidià. Francisco Umbral, en el llibre Mortal y rosa, defineix la inspiració a partir del concepte de comunicativitat.

De vegades, crec que erròniament, he relacionat la meva poca o molta “comunicativitat” amb un estat concret i personal: la fatiga, la quietud, les preocupacions, les pors, la confiança, etc. Tal volta la inspiració sigui deguda a la confluència de diverses circumstàncies, però crec que l’interlocutor és primordial. La confiança que es pot establir entre dues persones fa que el diàleg sigui més prodund i engrescador. L’atenció és viure les paraules i adequar-les a l’altre; la comunicativitat és posar-les en comú.

En l’escriptura literària s’estableix per força un diàleg intern en què se cerca la bellesa, una espira de veritat. Un diàleg d’aquest tipus requereix atenció, confiança, comunió i, sobretot, no contar(-nos) mentides (independentment dels recuros literaris o de la ficció, l’escriptor cerca comunicar una idea veritable). Podria ser això la inspiració? Podria ser aqueixa, “la paraula viva”?


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències, Dietari, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La paraula viva

  1. benetfemenia ha dit:

    Joan,

    Quin punt més interessant has tocat quan relaciones la confiança amb la riquesa i profunditat del diàleg. Efectivament, si pensam en la situació diàleg menys natural i sotmès, habitualments, a uns índexs de confiança nuls, podríem referir-nos a aquells que establim en espais on coincidim amb persones que no coneixem i amb les quals ens veiem sotmesos a mantenir un cert intercanvi de paraules. La riquesa d’aquest intercanvi sol ser també mínima, en segura proporció a la confiança.

    Però, més enllà d’aquesta anècdota que m’ha suscitat la teva reflexió, aquells qui hem pogut gaudir la sort d’arribar a tenir una gran confiança amb alguna persona, també podrem haver experimentat la sensació d’estar comunicant-nos a un nivell “total” en alguns moments de les converses, perquè som capaços de parlar d’allò que realment som i veure-ho contrastat en les paraules del que l’altre realment és. Una experiència profundament humana en la meva opinió.

    Quina habilitat la teva, socràtica podríem dir, per provocar que pensem… Molt agraït sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s