5 de maig de 2017

Són prop de les dotze del migdia i not una misteriosa tranquil·litat al meu voltant, que probablement no és destriable del sol apagat darrere dels niguls. La piuladissa dels gorrions s’encalma i només sent el brogit sulfurant d’un avió o de qualque cotxe adesiara. Així i tot, sembla que els conductors han quedat ensopits i no li peguen gaire al pedal.

De cop, es comença a sentir el piló que roda feixuc pel trespol cap a enmig del corral de veïnat, a on quedarà disposat. Així, al cap d’uns segons, s’inicia el repic (constituït per trecs cops sincopats in crescendo d’una maça) gràcies al qual, la veïna trenca les ametles. Ho fa amb constància, aquesta virtut mai prou valorada, com l’ona que erosiona la roca. És l’únic so que, qui sap per quin motiu, em distreu.

Quan s’acabi la distracció, ca meva pot ser que s’esdevengui un paradís. Tenc son i faria una becada. Però no dorm, en general, els migdies, a excepció de quan plou calmadament. Les gotes a diferència dels cops per trecar closques, em tranquil·litzen. És només psicològic o té una raó diferent aquest efecte? M’imagín el so calmant de la pluja com una besada afectuosa. Tal volta sigui com aquell bes proustià d’abans de dormir.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 5 de maig de 2017

  1. benetfemenia ha dit:

    Tornant a rellegir el teu escrit per devers setena vegada…
    La coherència entre el tema i la forma és absoluta.
    Encalmat seria potser un dels adjectius que més bé et definirien, i que, amb més facilitat, t’aplicarien els qui et coneguin.
    Tot el text transpua l’assossec del camp en determinades hores, amb la seva cadència que es repeteix diàriament i que només han pogut capir aquells que hi han viscut de manera continuada…
    Els ritmes repetitius ens són benèfics, el nostre mateix cor ens fa portar-ne un a dins de forma continuada, ens sol agradar la predictibilitat del dia a dia, saber què passarà i com, l’anar i venir quotidià. En el camp la repetició dels colors i les tonalitats també és un fet més per apreciar, encara que les sortides i postes de sol poden ser molt diferents, sempre tenen el seu temps intern de lluentor i esmorteïment, i el saber com anirà m’ha aportat sempre una pau interior molt notable.
    Record que, des de ben petit, sempre em produïa molt més conhort i un cert sentiment d’alegria interna, la posta de sol que no pas la sortida. Amb els pas dels anys no ha canviat gens, l’extinció segura del dia acabat em fa sentir bé, potser perquè obre la porta a la nit, que de ben segur és millor companyia per a l’ànima.
    I en tot això, quina millor forma que acabar el teu escrit que parlant de la pluja, l’element atmosfèric rítmic en sí mateix, el repiqueteig constant que ens fa sincronitzar els rellotges interiors amb el món que ens envolta. Potser aquells qui la pluja els estimula la melangia sempre, que no fóra perquè viuen a una velocitat incompatible amb la que el món es recorda que es mou. Qui ho pot saber…

    • Gràcies pel teu comentari. En general, relacion l’alba amb el moviment i la posta, com tu, amb la calma i el conhort. A voltes, emperò, la sortida de sol m’aporta tranquil·litat, sobretot quan he tengut un mal vespre, perquè tenc la sensació de tornar a començar de bell nou – encara que sembli pueril.

      La posta de sol em resulta més variable, depenent del meu estat d’ànim o de l’indret. A fora vila, sobretot, pels camins de garriga i ametlerar de Son Fullós, havent-se post el sol, hi trob un període de temps calmant i especial: un silenci interior i exterior, una mena d’unitat (supòs que deu ser una sensació parescuda a prendre un trankimazín – si em permets la frivolitat).

      De vegades associi l’alba i el crepuscle a fesomies conegudes i variables, però també comunes i agradables, com si fossin el recordatori d’aquest temps circular dels dies i els anys. Segurament el nostre rellotge interior també té forma d’esfera i així “se sincronitza amb el món que ens envolta”.

      És un plaer llegir-te. Gràcies per fer-me pensar.

      Salut,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s