El Pou d’Hero

D’aquí a cinc minuts seran les set d’un capvespre de maig. Al voltant del Pou d’Hero, la piuladissa incisiva dels aucells es bat amb el tragí constant dels cotxes per la carretera. El sol, mentrestant, declina amb una calentor daurada que m’escalfa l’esquena, com una pausa entre les bafarades espesses. Quan, inesperadament, s’atura un parell de segons el trànsit obsessiu dels cotxes, se sent la remor de les cugules i dels camps sembrats d’ordi, com una pluja de gotes llunyanes. A davant, resten els quatre pilars de marès erosionat, envoltats de grades desiguals i quadrangulars de pedres i ciment.

Al creuer hi ha un senyal d’un vermell innecessàriament absorbent i, a darrere, el cel amb núvols esfilagarsats que es difuminen en el camí de la mirada cap a la redonesa creixent, ingràvida i distant. Com un ensurt fantasmagòric, els colors abominants dels cotxes s’agermanen amb el senyal d’estop.

La carretera passa arran del vell pou d’origen romànic com una quimera, per al tràmit dels conductors. La meva ombra es projecta també damunt les pedres com un estrany ésser mut entre dos mons. No puc barrejar-ho: el so de la natura es desperta atzarós pel silenci dels cotxes.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Proses breus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s