Una bona acció

Al migdia he vist la pel·lícula Moon. És una història inquietant, situada en una estació lunar, i dirigida per Duncan Jones, el fill de David Bowie, el qual va evocar odissees espacials en alguns discos i cançons.

Durant la pel·lícula, he tengut un sentiment d’alliberació agredolç quan els clons han descobert la manipulació a la qual estaven sotmesos i el destí que els havien traçat. És la mateixa sensació que vaig tenir en l’escena del joc d’escacs d’El setè segell, quan el cavaller distreu la mort per alliberar el joglar i la seva família del seu presumpte destí. De la virtut dels personatges, no sé si se n’hauria de dir perspicàcia o, simplement i vulgarment, «fer el cap viu», encara que només sigui per ajornar el previsible, talment com fa el cavaller proposant un joc a la mort.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s