Si el món ja és tan formós, Senyor

De vegades, record l’inici del «Cant espiritual» de Joan Maragall perquè el trob d’una sensatesa fenomenal (independentment de la resolució final del poema).

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,

què més ens podeu dar en una altra vida?

A l’hora de llegir texts religiosos, interpret la resurrecció, la transmutació, el paradís o el retorn de l’ànima com a consols. En faig una lectura poètica, simplement. Puc dir que és un enfocament espiritual, perquè l’enigma que es planteja té una part velada, que s’omple amb la nostra imaginació. La suggestió a què ens mena aqueixa situació té un punt catàrtic interessant. La nostra aportació a l’enigma, en certa manera, també ens trasllada fora del nostre cos o, si no, de la nostra consciència. No pot ser això mateix prou espiritual? A l’estil dels darrers versos de l’Infinit de Leopardi:

(…)Així en aquesta

immensitat se’m nega el pensament:

i naufragar m’és dolç en aquest mar.

(Trad. Narcís Comadira)

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s