Qui ho diu tot ens sadolla

Tal volta la diferència entre erotisme i pornografia és, simplement, la mateixa que hi ha entre insinuació i obscenitat. La insinuació, com que requereix la imaginació de qui contempla, aporta llibertat, perquè la recreació és única i intransferible.

Montaigne explica que «els versos d’aquests dos poetes (Virgili i Lucreci), tractant amb tanta reserva i discreció de la lascívia, com fan, em sembla que la descobreixen i la il·lustren més de prop. Les dames cobreixen llur pit amb un vel, els capellans diverses coses sagrades; els pintors ombregen llur obra, per tal de donar-li més brillantor; i es diu que el cop del sol i del vent és més potent quan és reflectit que quan és directe. (…) Qui ho diu tot ens sadolla i ens desdelita; qui té por d’expressar-se ens mena a pensar més del que no hi ha.» L’art, per tant, pot ser que necessiti aquest vel de misteri per provocar que hi interactuem. Rafael Argullol sovint explica que l’obra d’art conté un enigma, és a dir, una part velada i una altra desvelada. Montaigne devia pensar el mateix.

Adesiara pens en la complexitat de formular una teoria sobre l’art. Potser cada obra d’art és un camí que ens ha estat ofert per anar-hi i completar-lo amb les nostres emocions diàries, experiències i pensament, és a dir, amb el jo intangible: la imaginació (o l’esperit).

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s