Sis agonies breus

Primera: els pedagogs especialistes en pedagonia tenen la llengua llarga i les mans curtes.

Segona: Un mal consell pot desgraciar la vida d’una persona que ha cregut en tu.

Tercera: L’espontaneïtat és pura (ja ho diuen bé als pobles: “pur” en lloc de “beneit”). Els purs no tenen intenció; són calamitosos per als imprudents.

Quarta: L’ètica és ser coherent amb les decisions que prenem de manera racional i deixant de banda l’opinió general si escau. El mal em ve d’aquí, de quan faig allò que tenc clarament raonat que no faré.

Cinquena: Respecte al sexe, faig essencialment el que em passa pels collons, és a dir, practic l’onanisme.

Sisena: Els pernejadors de la santedat, els pernejadors alternatius, els pernejadors en general… no en fan de bona d’amagat. (A la vila, dels qui parlen amb dubtosa prepotència, els deim “pernejadors”.)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s