Poca cosa pus sabrem

Podria resumir el Tractat d’ateologia d’Onfray en la conclusió final: «D’entre totes aquestes teologies abracadabresques m’estim més recórrer als pensaments alternatius, a la historiografia filosòfica dominant: les persones amb humor, els materialistes radicals, cínics, hedonistes, ateus, sensualistes i voluptuosos. Perquè ells saben que només existeix un món i que qualsevol promoció de mons subjacents du a la pèrdua de l’ús i el benefici de l’únic que hi ha. Pecat realment mortal...».

Mentre llegia Onfray, pensava que som ateu, espiritual i agnòstic depenent de l’enfocament. Som profundament ateu quan veig persones condicionades per texts literaris que creuen revelats. Som agnòstic des d’un punt de vista racional: la idea de Déu, segons la literatura que conec, em sembla la formació d’un ens compensatori dels límits de l’ésser humà. Potser, com deia Keats, bellesa sigui veritat, però més enllà d’això poca cosa pus sabrem.

Ahir vespre, havent-lo acabat de llegir, vaig caminar per fora vila. A posta de sol hi ha un parell de minuts de calma – actualment un poc desbaratada per l’afany de les oronelles– que són preciosos. Sembla com si la ment fruís d’aqueixa calma inusitada. Cal aturar-se per sentir-la, i en aquest punt del dia, i en la vida. Pot ser que sigui un plaer merament intel·lectual, però només en aquest sentit som espiritual, en el poètic.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s