Unes quantes frases curosament estructurades

De vegades, hom recorda amb delit frases llargues de qualque llibre que li han despertat emocions tan evocadores i inefables que no es pot reprimir de tornar-les a llegir al cap d’un temps. Abellir-se amb la sintaxi ben trenada o pouar l’aigua fresca de determinades metàfores, ironies o comparacions pot elevar-nos un parell de dits del trespol, igual que la contemplació d’un paisatge imponent. Sospit que qualque cosa per l’estil li degué passar a Josep Pla per Deià i Lluc Alcari, a la Serra de Tramuntana, per parir una frase com aqueixa:

<<Prop de Deià, damunt la costa, hi ha Lluc Alcari, antiga alqueria i falconeria, de nom i aspecte encara tan moresc, veritable pastilla sintètica dels elements de fascinació més significatius de la droga d’aquesta costa de l’illa.>> J. P., Obra completa, 30. Tres guies.

Pla excel·lí com a descriptor de paisatges amb comparacions sorprenentment alimentàries, la qual cosa dóna al recurs literari molta d’eficàcia. Un exemple són aquestes dues oracions inicials de “Les planes de França”, les quals sovint rellegesc per cercar-hi aquella meravellosa impressió que, en literatura, a voltes es pensa erròniament que només es custodiada, en exclusiva, per la poesia:

<<El paisatge que s’estén entre Sena i Loira, a ponent de París, fins a les fresques frondes de Normandia, és molt pla i, de color, és una transició del verd atlàntic cap a un gris entre rosat i tórtora sobre un verd més dens i intens. És un país en el qual flota sempre, a l’horitzó, una pinzellada de boira tènue sobre la immensa volta del cel de color d’estany i un aire de rubor en galta d’adolescent o, per dir-ho amb més vulgaritat, un aire entrevist en la il·lusió del carmí vaporós que sembla tenir el fum que puja d’un gran plat de sopa de pastanagues, mantega i patates. >> Cartes de Lluny.

Però també podem trobar dins la seva obra una frase inicial amb una estructura que servís de model per poder començar molts de relats només canviant les paraules necessàries. Per exemple, l’inici d’Un de Begur:

<<D’entre la infinitat de persones que passaren pel mas Pla en temps de la meva adolescència, la memòria m’ha conservat el record de dos homes amb una exactitud singular.>> J. P., Obra completa, 2. Aigua de Mar.

Altres vegades, retorn a qualque fragment que invariablement em fa somriure per descansar de qualque tràfec. Els papers pòstums del Club Pickwick n’és ple, però ara em vénen a la memòria aquestes línies de A Confederacy of Dunces de John Kennedy Toole, que relaten la irritació d’Ignatius mentre espera sa mare que es torba a arribar:

<<Ignatius ja polia unes quantes acusacions curosament estructurades, destinades a induir sa mare en el penediment o almenys en la confusió. L’havia de posar al seu lloc.>>

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s