Com està l’aigua?

Ma mare diu que és una passa, però jo no ho crec. La gastroenteritis amb episodis líquids que m’afectà ahir vespre i anit passada pot ser deguda, al meu parer, a un dàtil, a un bombó  o a l’aigua de la cisterna. Qui més qui manco estarà d’acord de no culpabilitzar el bombó de xocolata d’aquest afer tan dramàtic.

Les anades i vengudes al vàter han estat constants durant el periple esmentat, sobretot durant la nit, des de les quatre fins a les cinc, en què hi ha hagut un seguit de deflagracions imponents. El renou del pet líquid al llit constituïa el prolegomen, o l’avantsala, d’una diarrea lleugerament escumosa que empastifava la tassa del vàter talment com la pintura brovosa damunt el llenç en un quadre de Turner.

Havent acceptat la situació (les torrentades líquides, l’insomni consegüent i el mal de cap, sobretot al clatell), m’he mirat d’evadir. Primer he llegit un parell de pàgines sobre el líder de l’Estat Islàmic a la revista El Temps, però, com que de nit el pànic neuròtic s’apodera amb facilitat de la meva ment, he optat per canviar de lectura. Damunt el comodí tenia el llibre de David Foster Wallace intitulat L’aigua és això. Rares vegades són que llegesqui un llibre d’una tirada. (Convé aclarir que és un llibre que no s’estendria més de vint pàgines DINA 4, si no fos per com està repartit.) L’he trobat refrescant i entretengut. Gràcies a la seva lectura, el tòpics banals sobre la diarrea i el tràfec enutjós d’anar adesiara al bany s’ha relativitzat, perquè hi havia una altra manera de pensar la situació: <<En realitat “aprendre a pensar” vol dir exercitar un cert control sobre què penses i sobre com ho penses. Vol dir ser prou conscient i estar prou alerta per triar a què pares atenció i triar de quina manera construeixes sentit a partir de l’experiència.>> En certa manera, els renous gàstrics s’han convertit en una experiència significativa: caminar amb calcetins a les fosques, endevinar la clau del llum a mesura que feia camí o no fer-no, reconvertir els renecs en comèdia… però sobretot passar gust de llegir.

En realitat, el llibre és un parlament en la graduació del 2005 al Kenyon College; tal vegada per això m’ha recordat en alguns aspectes el discurs d’Steve Jobs a la Universitat d’Stanford. També m’ha fet pensar en qualque passatge del primer capítol de L’art d’estimar d’Eric Fromm. És inquietant saber que aquest parlament tan engrescador l’escrivís un home que se suïcidà:

<<Penseu en el vell clixé sobre el cervell que diu que és “un criat excel·lent però un amo espantós”. Com tan clixés, aquest, tan insuls i banal en la superfície, de fet expressa una veritat gran i espantosa. No és en absolut una coincidència que els adults que se suïciden amb armes de foc gairebé sempre es disparin… al cap.>>

Tot i que no ho tenc gaire clar, l’autor creu que <<Tothom venera alguna cosa. L’única opció que tenim és la de què volem venerar>>. M’ha interessat més, si de cas, les coses que recomana no venerar i el perquè: diners i objectes (mai en tendrem a bastament), cos i bellesa (morirem un milió de vegades) – als antípodes de Cristiano Ronaldo: por ser rico, guapo, buen jugador… – , poder (necessitarem més poder sobre els altres per controlar la por) i intel·lecte (ens acabarem sentint estúpids, fraudulents, sempre a un dit que ens descobreixin).

Li agraesc a Foster Wallace que fes un discurs tan punyent perquè, a part d’ajudar-me a passar la vetlada entre algunes remors, el seus pensaments també m’han acompanyat al matí mentre comprava al mercat, a la papereria i a la botiga. A part d’això, tal volta el títol sigui una bona pista per esbrinar el causant la gastroenteritis. Doblement agraït.

L’aigua és això, David Foster Wallace. Traducció de Ferran Ràfols Gesa i pròleg de Vicenç Pagès Jordà. Edicions del Periscopi.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s