La passivitat dels llençols

Des del migdia romanc irremeiablement allargat, afonat en la passivitat atònica i anèmica dels llençols desfets. Tenc peresa o, en realitat, em costa pensar res concret durant una estona. El temps passa més aviat que l’avorriment i la desídia trencada. El cel quasi no es veu per la vidriera i no tenc els llums encesos. Escolt la música de Toti Soler i, en bones, record que, fa molts d’anys, quan m’embriagava els horabaixes de tardor per qualque bar, tornava al pis per travesseres amb cap de cantons humits i bruts. Aquella cambra tenia una finestra que donava a patis i corrals interiors d’una sorprenent verdor irrespirable. Llavors també m’ajeia al llit fatigat devers les  nou o les deu i em despertava a la matinada. Des del llit estant, amb agrura i enterbolit per l’alcohol, deixava transcórrer el temps (les busques del despertador). M’imaginava qualque al·lota i el record s’estenia durant moltes hores. Mentrestant escoltava les tres primeres cançons de New York de Lou Reed i l’àlbum Democracy sencer de Leonard Cohen: era la música de fons entorn d’aquella al·lota de diferents temps verbals.

Avui no puc pensar en ningú. No hi ha cap idea que aguanti la versemblança. Sent la música en primer pla, però sense gaire emoció. Tampoc no he de mester l’alcohol per tenir ressaca. No m’imagín ningú, s’ha abolit gradualment qualque cosa des de llavors. Tal volta sigui millor així.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s