Una illa dins el sarau

Plou pausadament a la vila. És agradable sentir aquesta calma en diumenge dematí, sobretot després de tant de sol. Al camps, sembrats d’ordi o triticale, l’espiga daurada resta amb el coll torçat. L’esplendor dels marges, plens de fonoll, aritja i esparregueres de ca, contrasta amb la sequedat del conreu.

Ahir vespre, vaig anar a la I Fira del Calamar de Can Picafort; el nom de l’esdeveniment m’evoca imatges surrealistes i divertides. Els estands, encarats al mar, travessaven en filera tota la plaça. Quan hi vaig arribar, prop de les nou, la gent feia coes i el trànsit, amb un plat carregat tapes i un tassó baix voreres de cervesa, esdevenia tan dificultós com trobar una taula o una cadira. Una dona que passava decidida pel meu costat em va tomar el tassó; frissava tant que ni tan sols va excusar-se. B., a qui vaig trobar allà, resolgué quedar palplantat mentre jo cercava part o banda per seure. Sortosament, entre la munió, vaig llucar un parell de llocs en una taula. Vaig demanar permís als comensals, una família, per seure – tot i que no hi havia cadires – i ells em varen informar, amb una amabilitat que em va semblar precipitada, de la seva partença. Unes quantes persones, com mosques, varen mirar d’aferrar-se als seients, però no vaig cedir. A devers vint metres, l’enrenou era considerable, molts d’aficionats seguien la final de la Champions League en una pantalla gegant.

Fins al cap d’una hora d’haver arribat, quan ja era de nit, no vaig poder enraonar tranquil·lament amb B. sobre les tapes i la fira. Una parella d’estrangers vells, que semblaven tenir més de vuitanta anys, s’assegueren a la mateixa taula. Eren noruecs i l’home, alt, amb cara de trets angulosos i esperit calmat, de manera força educada, entaulà una conversa en anglès amb nosaltres: primer ens va demanar per la fira, però, a poc a poc, mostrà interès per la nostra llengua, per la crisi i les conseqüències de les retallades al sud d’Europa: “es perdrà una generació”. Va afegir que, de jove, havia jugat en un equip de futbol, però que no entenia el fervor de la gent pel partit, quan, per exemple, a Europa, Putin provoca embolics que li recorden la Segona Guerra Mundial. En saber que jo feia feina de professor, m’encoratjà a ajudar tant com pogués els joves. Segons va contar, cada cinc anys viatja amb la seva dona i li agrada, sobretot, parlar amb la gent local. Mentrestant, vaig recordar que havia vist estrangers, a l’hotel del costat, que sopaven completament aïllats de la fira. Acabada la conversa, ens vàrem aixecar per encaixar les mans i expressar el plaer d’haver conversat plegats.

Al final, el Real Madrid, va esbravar-se golejant l’Atlètic durant la pròrroga. La bauxa era eixordadora. Per mi, no hi ha color, preferesc la meva experiència.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s