Fotografies i memòria

Els meus records més distants són gairebé fotogràfics i tenen un pòsit sentimental clar: l’alegria o l’enyorança. Podria ser que aquestes imatges breus es relacionassin, així doncs, amb moments sentits amb intensitat a partir d’una edat concreta. Aquests instants estan situats al mateix indret, a cals padrins de part de mon pare, a on vaig restar durant una temporada indefinida quan tenia tres anys.

Record una ribella amb aigua enmig del corral en la qual m’ajeia o seia i m’esquitxava i, de vegades, una dona entrava per la portassa, em feia qualque joquet i es posava a xerrar amb la padrina. També tenc una imatge claríssima d’haver passejat un colom eixalat, amb una cordeta fermada en un dels peus, per aquell mateix corral. No sé qui degué tenir aquella ocurrència, però us assegur que, per a mi, fou divertidíssim caminar lentament rere el comandament d’un pobre aucell desconcertat.

En una altra fotografia d’aquell temps i aquell espai, estic allargat, plorant amargament i demanant per ma mare, mentre la padrina em canvia els bolquers damunt una taula camilla. De llavors, d’aquelles memòries remotes, tret de qualque detall, no en record res pus.

Aquests fets m’han vengut al cap tot llegint el llibre El tramvia groc de Joan Francesc Mira, que m’ha fet pensar, en diverses ocasions, en la vida rural. A més, compartesc fefaentment les semblances que fa entre els éssers humans i els galls i els porcs, companys tan curiosos de viatge, miralls de les nostres actituds.

<<els grunys de les bèsties creixien en volum i en violència fins a formar un cor porquí d’una potència eixordadora: el porc és una raça de bèstia que s’està quiet i en silenci només quan sent la panxa plena, que és capaç d’omplir-se el ventre en dos o tres minuts, i que quan té gana i s’acosta al menjar perd el respecte pels seus propis semblants i germans, gruny feroçment i xiscla i esgüella com si estiguera posseït per la histèria, la fúria o el pànic, trepitja els seus companys i els passa per damunt; en definitiva, és un dels animals més semblants als humans (…)>>

<<I en aquells llibres nord-americans d’avicultura vaig trobar-hi també les primeres nocions i il·lustracions del pecking order, que molts anys més tard havia de retrobar en manuals de sociologia i de psicologia social (i una confirmació experimental, als anys seixanta, en el funcionament de certs partits clandestins antifranquistes…), és a dir, l’ordre segons el qual la gallina més forta pica el cap i en la cresta unes altres gallines més dèbils, i aquestes unes altres de més febles encara, fins que les més dissortades del grup acaben rebent picotades de totes, i segons que confirma l’observació del passat i del present sembla que, massa sovint, aquest és l’ordre immoral immutable dels galliners, inclosa una gran part dels galliners humans.>>

Tant a València com a Mallorca, per descuit i avarícia, el desastre desbocat de la construcció-destrucció ens ha menat cap a un paisatge gairebé sinistre. Sembla que hem convertit “la cultura de la terra en ciment” i lletjor:

<<(…) enmig dels darrers camps llaurats, solars coberts de brutícia, de runa i de plàstics, herbassars grocs, terres ermes poblades de plantes estranyes sinistres i grises, tot l’espectacle dels desastres que ningú no ha volgut o sabut impedir. Com si haguera estat impossible evitar tota aquella ruïna, com si aquell patrimoni no fóra una vella cultura que calia preservar amb tot l’amor, la dedicació, els plans i els recursos que hagueren fet falta. Però en aquest país nostre – sobretot per als seus governants ignorants, d’esquerra o de dreta – invertir en cultura vol dir construir museus d’art contemporani, planetaris hemisferics, aquaris ocèanics i altres projectes igualment sumptuosos i espectaculars.>> Joan F. Mira, El tramvia groc.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Dietari i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s