Glosa a un amic

 

L’aigua grisa dels estanys

és la mar d’aquest vaixell

que, de rancors, obre els panys

i que ens rosega el cervell:

Bon vent i lluny dels paranys,

de tot malson que ja és vell!

Barca nova i com l’ocell

vola lluny de ports estranys. 

Amic, salut i molts d’anys.

yacht-approaching-the-coast

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s