M’agrada dubtar tant com saber

De vegades, les converses consisteixen simplement a trobar el moment idoni per llevar la paraula a l’altre – i ficar, com un tascó, el <<idò jo>> pertinent. És a dir, sovint estam més pendents de parlar que d’escoltar, sembla que escoltam just amb el pilot automàtic posat, tot esperant caçar un moment de silenci, un esternut o una davallada en la inflexió de la veu d’altri per posar-nos en escena.Els papers pòstums del club Pickwick

Segurament, per mor d’aqueixa tendència acaparadora, deu ser gairebé impossible que es compleixin les màximes conversacionals proposades per Paul H. Grice, que demanen la màxima cooperació sense més paraules que les necessàries, emprant informació rellevant i de qualitat.

 

A voltes, hi ha el perill que qualcú monopolitzi la conversació i que el diàleg es convertesqui en un monòleg o, encara pitjor, en un parlament o sermó. En aquests casos, aquell qui parla no s’adona que cansa l’oient, tant si està d’acord o no amb les seves tesis. Segons Josep M. Espinàs:

 

<<A mi m’agrada molt la conversa i al meu entendre la conversa ideal és la que mantenen tres o quatre persones que més que “saber” coses, “pensen” coses. Un conversador que sàpiga molt sobre una matèria es perillosíssim, sobretot si ho vol demostrar. El problema és que no sempre els coneixements i l’agilitat mental coincideixen en una mateixa persona, i el secret d’una conversa agradable, viva i satisfactòria no és, pel meu gust, que hi hagi un intercanvi de respostes documentades, sinó un intercanvi de preguntes interessants.>> pàg. 92, Una vida articulada

 

El diàleg com a recurs per pensar em recorda invariablement els diàlegs platònics amb el famós Sòcrates de protagonista; tot i això, molts dels diàlegs de Plató no tenen una conclusió final, sinó que queden oberts. Per mi, aquest fet és molt important, perquè fa que hi puguem seguir pensant i dóna valor a uns versos de la Divina Comèdia que m’agraden molt:

 
 
Oh sol que cures la vista emboirada
m’alegres tant quan em resols un dubte
que m’agrada dubtar tant com saber.
 
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències, Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s