Paper blanc

Despús-ahir, en el llibre Paper blanc, vaig llegir un parell de gloses anònimes de temàtica social que tot d’una em recordaren un poema d’Omar Khayam que ja havia escrit al blog.

 
És millor ser com un voltor amb un os, content,
que no un paràsit fart en un festí indecent.
És millor, en veritat, un sol pa de civada,
que embrutar-se menjant amb un home dolent.
 

Una glosa diu així:

Més val ser un pobre tander 1
que en Verga amb tantes pessetes,
s’esquinça ses sabatetes
per comprar vots an es carrer. 
 
Paper blanc, els darrers mesos de la República i la Guerra Civil a Santa Margalida
1. Jornaler que només trobava feina per una tanda.
 

És preferible la tranquil·litat moral (és millor/ més val) i ser pobre (amb un os/un tander), que ser qualcú xerec (un paràsit fart/en Verga) que gaudeix de la bonança tèrbola (festí indecent/amb tantes pessetes… per comprar vots an es carrer).

Arran del vers de Khayam (embrutar-se menjant amb un home dolent), el concepte de dignitat em ressonà com una bauleta, com si m’avisàs de qualque dubte. Com una persona pot acordar el conflicte entre dignitat (la qualitat moral per la qual hom no vol rebaixar-se) i educació (en el sentit d’urbanitat) quan és humiliada per un paràsit indecent?

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s