Angelica i Sabrina

Tot i l’agrura inclement d’aqueixes nits de febrer – un mes purificador i febrós – , llegesc amb fruïció Una educación sensorial de Rafael Argullol.  En aquest llibre, l’autor recorda la lectura que féu durant la seva adolescència d’un manual d’art de la biblioteca del seu padrí i, alhora, reflexiona sobre la influència que exerciren les dones nues de les il·lustracions en la seva educació sensual.

No havia pensat mai en el perquè de la profusió de cossos nus en les obres d’art, en el perquè d’aquesta devoció artística al cos des dels grecs ençà. Probablement, es podria resumir amb una frase del llibre: <<Picasso expressa amb una claredat sense precedents que el sexe dels déus no és altra cosa que la prolongació dels desitjos inconfessables dels homes>>.  Evidentment, a part dels déus, també hi podem incloure tota la mitologia particular. Després de mirar amb deteniment algunes il·lustracions com aquesta del llibre, jo també estaria disposat a ratificar-ho.

Ingres

Ingres, Ruggiero alliberant Angelica.

Alhora també record que la meva educació sensorial, molt més estrafolària i eròtica que la d’Argullol, s’inicià, probablement, amb les mames turgents que botaven entremeliades i carnoses – adés amb el mugró dins l’escot adés a fora – de na Sabrina a TVE. Reflexió final desbaratada: <<Ergo na Sabrina és una deessa>>.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Angelica i Sabrina

  1. benetfemenia ha dit:

    Interessant bot i unió de pensaments…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s