Com si es destruís una obra d’art

Hi ha gent que acusa de nacionalistes els qui defensen la normalització de la llengua catalana i, a més, equiparen el nacionalisme català a l’espanyol. Mentrestant, aquests pasterols es creuen amb superioritat moral perquè estan dotats d’una presumpte neutralitat que els fa impertinents, creguts i superiors. Així mateix, però, és fàcil veure que simplement estan mal informats, o són espanyolistes, o són ignorants o, senzillament, curts d’enteniment.

Primer de tot, la majoria dels catalanistes ho són, com deia Joan Fuster, <<en la mesura que ens obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou (…) per evitar l’oprobi i la submissió>>. No fa falta anar gaire enfora en el temps per recordar les prohibicions de parlar o escriure en català; i ara tampoc no s’ha de ser gaire subtil per notar les pressions mediàtiques i polítiques en contra dels parlants en català.

Chomsky deia que <<el català a l’època de Franco estava protegit, no òbviament pel govern, que intentava eradicar-lo, sinó per la gent que el continuava utilitzant en la vida diària.>> Aquesta mena de resistència és, per mi, un exemple del nacionalisme indispensable del que parlava Joan Fuster. No obstant això, és evident que, en una situació de substitució lingüística com l’actual, aquells presumptes neutrals no dubtaran en girar de llengua (normalment només al castellà) per demostrar la seva suposada obertura mental mundial sense ser nacionalistes.

D’altra banda, el nacionalisme poderós, que té el poder i les lleis al seu favor, no és precisament el català. Hi ha gent que entén la llengua com un simple mitjà de comunicació sense entendre’n la riquesa cultural. Tal volta també calgui recordar que deia fa un parell d’anys el mateix Chomsky en una entrevista a Mètode:

<<(…) Seguint la mateixa lògica, per què pensa vostè que la diversitat lingüística és valuosa i mereixeria ser protegida?

Per la mateixa raó per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Venècia de la seua destrucció per les inundacions. Representa una gran fita de la creativitat humana i cal preservar-la. Cada llengua constitueix un dipòsit d’una forma concreta de riquesa i varietat cultural. No fa falta argumentar per què cal protegir-les… Tothom es va disgustar quan el museu de Bagdad va ser destruït. Per què? Perquè és un dipòsit de la gran riquesa de la civilització humana. I cadascuna de les llengües d’Austràlia central és el mateix. >>

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s