Honor i deure

De vegades, em penedesc d’haver tractat amb desconsideració qualcú que em va fer mal; probablement ho faig mogut per un punt d’inútil ressentiment.

El penediment neix d’un dubte ratolinesc que em rosega la consciència, la qual em recorda quin ha de ser l’ideal heroic, producte de pel·lícules o narracions antigues. De fet, se’m fa difícil, en aquests moments, desempallegar-me dels versos de Cavafis:

<<Honor a aquells que , a la vida que tenen,
han decidit de guardar-hi Termòpiles.
Mai d’allò que és el deure no movent-se;
justos i equitatius en tots els actes, (…)
però sense odi envers els mentiders.
 
I més honor que mai els és degut
quan preveuen (i són molts que ho preveuen)
qua acabarà sortint un Efialtes
i que a la fi els medes passaran.>> Traducció de Joan Ferraté
 

L’honor del primer vers em remet als herois susdits, però sobretot destaca el <<més honor>> de la segona estrofa, perquè és en un estadi més elevat: tal volta faci referència a la persistència davant l’adversitat?

A més a més, també m’atreu la paraula <<deure>> del tercer vers, perquè el deure supera l’impuls instintiu, és racional o, com diu el diccionari, és una obligació moral. Segons Kant, però, el deure, com que és pròpiament moral, no pot ser un propòsit interessat, ni tan sols pot ser mogut per la mateixa bonhomia natural d’una persona que sigui inclinada a fer el bé:

<<Precisament així es xifra el valor del caràcter, que sense comparació possible representa el suprem valor moral, és a dir, que es faci el bé per deure i no per inclinació.>>

Curiosament, el traductor de Fonamentació per a una metafísica dels costums al castellà també fa referència a un poema, en aquest cas de Schiller:

<<En ajudar amb gust als amics, ho faig per desgràcia amb inclinació

I llavors em sol pertorbar la idea que no som virtuós…>>

Així doncs, a la veu poètica també el rosegava la idea de no ser virtuós, que no sé si es pot relacionar ben bé amb la paraula <<deure>>. Això no obstant, em sembla que tot i ser situacions diferents la base del seu dubte era similar a la del meu.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències, Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s