25 d’agost de 2007

Són les dotze. Fa un dia encapotat per un gris que a mesura que abaix la vista es transforma en un tel blanc. Des de la finestra només veig la silueta amorosida de la serra de llevant i, devora els caires inferiors, aquest verd inusual del meu agost, tallat precipitadament i vertical per la casa veïna.

Despús-ahir, de tard, devers les onze vaig arribar a ca nostra. Una setmana a Irlanda. L’experiència ha estat enriquidora indiscutiblement, gràcies sobretot a la iniciativa aventurera dels meus companys de viatge.

Certament, hi vaig passar fred durant els primers dies perquè, malgrat dur roba d’hivern, no vaig emportar-me cap jaqueta. Allà, les variacions tèrmiques eren tan constants que hom sent fred quan passa per l’ombra d’una tira d’avets i calor quan el sol pica damunt la testa.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s