I a tu què t’interessa? (1)

Era la una i escaig quan vaig sortir al carrer, pensatiu, en direcció a cals meus pares. Probablement vaig tancar la vidriera i la persiana d’esma i, tot seguit, em vaig posar a caminar cap cot sense atendre res pus que una reflexió, a hores d’ara, oblidada. Arribat al segon cap de cantó, m’escometeren des de l’altra part de carrer, directament i sense prolegòmens, amb aquesta pregunta: <<Què?, has dinat?>>

Aquell home baix, grassonet, de cara rodona i mal afaitat, amb ulleres de pasta i cabells castanys, romania dret, inquisitiu, damunt la voravia empedrada, a devers quatre metres. Fou reacció instintiva de part meva, no només alçar el cap i fitar-lo, cosa normal en aquestes situacions, sinó també adoptar el seu posat tens i engalavernat.

No el coneixia de res. Vaig pensar que s’havia confós, però així mateix no em vaig aturar de mirar-lo, inquiet, tot expectant, per veure si se’n temeria de l’errada i es disculparia. No obstant això, ell decidí insistir en el tema inicial: <<Has dinat o no?>> La tendència al paroxisme es devia plasmar en la meva cara i boca mig oberta. No m’estranyaria que pensàs que jo era un poc retardat i, així doncs, tornà a insistir amb un posat ja més de gall: <<que has menjat o no has menjat?>>

Quan faig aquesta semblança no és per qüestions simplement actitudinals, sinó perquè, en aquell instant, vaig reparar la cresta en els seus cabells tirats cap enrere, els ulls de gallina en aquelles ulleres de pasta i el cap de l’au, amb els seus moviments típics de coll, com aquell que és mogut per l’estupefacció davant un fet estrany. Segurament, en aquell instant, tots dos ja notàrem com la incomoditat havia arribat a un punt gairebé culminant per culpa de la meva manca de resolució en un sentit o un altre. Desgraciadament, per acabar-ho d’arreglar, les meves primeres paraules, tan esperades per aquell home, no foren altres que: <<I a tu, què t’interessa?>>. (És necessari aclarir que no passaren pel sedàs de la consciència i que jo mateix vaig quedar astorat després de dir-les.)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Dietari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s