La comunicativitat de Josep Maria Espinàs

La llegibilitat (grau de facilitat amb què es pot llegir i entendre un text) és una de les característiques principals dels llibres de Josep Maria Espinàs. En el seu cas la llegibilitat no és només una qüestió sintàctica o lèxica, també és comunicativitat. Aquí en teniu un exemple:

<<Mentre em tallaven els cabells sonava, discretament, una música ambiental. S’encadenaven melodies – sense veu – de cançons de fa anys. I he sentit aquella mena de tristesa, d’estovament, que ja conec, i que m’és tan difícil d’explicar. No em passa amb totes les músiques. Però tampoc el sentiment me’l fa néixer una cançó que pugui evocar un moment de la meva vida. Per això dic tristesa i no dic enyorança.>> Melodies, Temps afegit.

La comunicativat és, per mi, la claredat de l’escrit i de les idees que s’expressen. Francisco Umbral, al llibre Mortal y rosa, defineix la inspiració com un moment especial de comunicativitat. M’agrada la seva definició però també hi afegiria dos elements més – sobretot en els escriptors bons: la dedicació i el pòsit de la lectura.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències, Sobre literatura i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s