Gombrich (2a part)

Heus ací la resta de prejudicis que Gombrich esmenta en la introducció d’Història de l’art:

<<“Les coses no tenen aquest aspecte”. Tenim tendència a acceptar les formes i colors convencionals com si fossin els únics correctes.>>

<<Com més sovint hem vist presentada una història en l’art, amb més fermesa ens acabaem convencent que s’ha de representar sempre en línies similars.>>

<<Aquestes idees que ens preocupen als profans, les idees de bellesa i expressió,  són rarament esmentades pels artistes. Potser l’artista diria que el que el preocupa és si ho ha fet bé. Quan es tracta d’acoblar formes o de disposar colors, un artista sempre ha de ser maniàtic, o més aviat, meticulós al màxim.>>

<<Un artista no segueix unes normes establertes. Simplement és com ho sent.>>

<<És possible que sigui cert el vell proverbi segons el qual contra gustos nohi ha disputes, però això no ha d’ocultar el fet que el gust es pot cultivar.>>

Finalment, a tots aquests prejudicis, que subscric, pens que s’ha d’afegir la influència tan quotidiana del “políticament correcte” a l’hora de valorar una obra, és a dir, que, per exemple, ens agradi una obra perquè l’ha feta un amic o perquè s’adiu amb la nostra ideologia. Crec que una obra pot ser artística i política a la vegada, però que jutjar-la a partir de criteris polítics en lloc d’artístics seria un error flagrant.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s