Què vol dir que un tren t’estimi? (Tony Judt)

El refugi de la memòria de Tony Judt és el complement perfecte d’El món no se’n surt, perquè ens ajuda a entendre la seva aposta per la socialdemocràcia. En aquestes pàgines ens parla no només de les seves vivències a Anglaterra, França, Israel i Estats Units, sinó també de la gent que conegué i de com pensava. El seu estil és clar, directe i amb moments d’ironia i sentit de l’humor.

Hi podreu trobar reflexions de caire polític:

La seriositat moral en la vida pública és com la pornografia: difícil de definir, però l’identifiques quan la veus. Descriu una coherència d’intenció i d’acció, una ètica de la responsabilitat política. Tota política és l’art del possible.

El contrari de l’austeritat no és la prosperitat, sinó luxe et volupté. Hem substituït l’aposta pública pel comerç infinit, i no s’albiren aspiracions més elevades per part dels nostres líders. Seixanta anys després que Churchill ens oferís, a tot estirar: <<sang, esforç, llàgrimes i suor>>, al nostre president en guerra – deixant de banda l’escarafallós moralisme de la seva retòrica – no se li va acudir demanar-nos, després de l’11-S, cap altra cosa que fer despesa.

O vivències i reflexions sobre l’educació:

Jo adoro els trens i ells sempre m’han correspost. Què vol dir que un tren t’estimi? L’amor, em sembla, és aquell estat en què un està més content amb ell mateix. Si això us sona paradoxal recordeu l’admonició de Rilke: l’amor consisteix a cedir a la persona estimada prou espai perquè sigui ella mateixa, alhora que s’aporta la seguretat que permeti florir aquest ser.

En veritat, Joe nodria un autèntic sentit sardònic de l’absurd, i era – com més tard vaig saber – una persona veritablement humana. Tanmateix, la seva aparença – metre noranta, sabates balderes de cuir i cabells esclarissats – es feia aterridora per als adolescents: un actiu pedagògic impagable.

Si recordo en <<Joe>> Craddock amb tant d’afecte i estima, no es només perquè em va infondre la por de Déu o em condemnava a analitzar frases en alemany fins a la una de la matinada per por de veure’m titllat l’endemà d'<<escombraria total!>>. És per què va ser el millor professor que he tingut mai; i sortir ben ensenyat és l’única cosa de l’escola que paga la pena recordar.

Els estudiants reflectien fidelment el caràcter de l’era. Com els economistes d’avui dia – més enllà de les seves tries radicals ingènuament refermades- eren del parer que tota relació humana és millor reduïda a càlculs racionals d’interès personal.

Tony Judt, El refugi de la memòria. La Magrana. Traducció de Miquel Izquierdo.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s