A l’abandó (fragment d’un poema)

 
 
 
(…)
Veig un tronc blanc a l’arenal
com si fos part d’un derelicte
i m’hi assec i acluc els ulls,
quina serena de la mar!
Pressent la nua solitud
de l’illot i el seu cementeri
com si fos l’abandó perfecte. (…)


Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes, Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s