La font

Ja tard, en una hora desconeguda de la nit, llegia alguns Poemes francesos de Rilke amb la traducció catalana al costat. Ara me’ls torn a llegir i me n’adon que cobraven més sentit en aquell moment de silenci abismal dins el llit i amb el llum just de la làmpada del comodí.

Mais ce qui plus que ton chant vers toi me décide
c’est cet instant d’un silence en delire
lorsqu’à la nuit, à travers ton élan liquide
passe ton propre retour qu’un souffle retire.
***
No vull més que una lliçó, és la teva,
font, que en tu mateixa recaus, –
la de les aigües arriscades a les quals incumbeix
aquest celeste retorn vers la vida terrenal.
Tant com el teu múltiple murmuri
res no em podria servir d’exemple;
tu, oh columna lleugera del temple
que es destrueix per la seva pròpia natura.
En la teva caiguda, com es modula
cada brollador que acaba la seva dansa.
Com em sento l’alumne, l’èmul
del teu innombrable matís!
Però el que més que el teu cant vers tu em decideix
és aquest instant d’un silenci en deliri
quan a la nit, a través del teu impuls líquid
passa el teu propi retorn que un alè retira.

( <<La font>>, traducció de Mariàngela Villalonga, edicions de la ela geminada, Poemes francesos)
Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s