El canvi (xarxa de relacions 2)

Sembla que el canvi no és sobtat sinó lent i gairebé imperceptible. Aquest canvi és una bifurcació i es poden prendre dos camins diuen. D’això mateix parlen aquests dos fragments d’altri:

<<A la cara no hi tenia les arrugues adustes i fondes que li han sortit més tard, però començaven a reflectir-se-li els signes de la cobejança i l’avarícia. Tenia una mirada més inquieta i més àvida, que traspuava l’ànsia que hi havia començat a arrelar i que acabaria enfosquint amb l’ombra d’aquell arbre que no parava de créixer. (…)

>>El món et fa massa por – va respondre-li ella amb tendresa -. Totes les altres esperances han quedat eclipsades per l’esperança que tens de defugir els seus sòrdids retrets. He vist com totes les teves aspiracions més nobles anaven caient l’una darrere l’altra, fins que l’ànsia de lucre que et domina s’ha apoderat de tu. ¿És o no és?>> Cançó de Nadal en prosa, Charles Dickens. Traducció X. Pàmies.

<<(…) I quan has deixat el dolor és el moment que has de decidir si dirigeixes la teva vida cap al camí de la por o cap al camí de l’amor. Si és el de la por, malament: ho omples tot amb coses materials. Amb cotxes, per exemple. Seràs una persona envejosa, desagraïda, sempre de mal humor. >> Joan Margarit, entrevista a la revista El Temps núm. 1388.

Aquesta persona envejosa, desagraïda i que està sempre de mal humor no trobau que es concreta amb exactitud amb el senyor Scrooge?, encara sort dels espectres.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El canvi (xarxa de relacions 2)

  1. Lictor ha dit:

    Com dius… “sort dels espectres”. Tots en tenim d’aqueixos que ens van visitant (i no precisament per Nadal només). Aquell qui no en senti la seva presència adesiara, no vol dir necessàriament que hagi assolit el camí de la virtut, ans al contrari, existeix una versemblant possibilitat que la seva vereda s’hagi desviat tant i hagi arribat a uns paratges tan llunyans, que ni els esperits més foransenyats gosin aventurar-s’hi.

    [text homenatge a Josep Pla i a en J.Plus, que amb les mateixes inicials són parells en la meva admiració, però només al segon m’atreveixo a escriurer-li amb aquestes traces]

    • A l’instant farà els anys el nostre escriptor favorit, que ens visita de tant en tant quan llegim qualque pàgina d’un dels volums de la seva obra grandiosa. Convendrà fer-li un present dia 8.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s