No ets víctima de la lluita, sinó de la teva debilitat

Una història avorrida és un relat de Txhekhov en què un metge de renom que es veu prop de la mort reflexiona sobre els pensaments negatius que li van passant pel cap darrerament. No cal dir que n’és totalment conscient, de la situació, i té bastant de marge per pensar-hi tots els vespres a causa de l’insomni. Tot i això, l’humor es fa present subtilment de tant en tant i la història anodina del protagonista és plena de reflexions curioses.

Sobre l’estudi: L’estat anímic de l’estudiant depèn en gran mesura de tot el que l’envolta, i per això és necessari que al lloc on estudia hi trobi només coses altes, fortes i elegants.

Sobre les converses calumnioses: Cap dels dos no s’adona a quin profund abisme els arrossega lentament aquest entreteniment seu, a primera vista innocent, que consisteix a reprovar els altres. No noten com, de forma gradual, una simple conversa es va transformant en burla i escarni, ni com tots dos comencen a permetre’s fins i tot el recurs de la calúmnia.

Sobre la bellesa: El gelat era per a ella la mesura de totes les coses belles. Si em volia afalagar em deia: <<Tu, papa, ets tot de crema.>>

O sobre la mesura de l’home: Abans, quan tenia ganes d’entendre algú o a mi mateix, no em fixava en els actes, que estan del tot condicionats, sinó en els desitjos. Digue’m què vols i et diré qui ets.

I, finalment, com a mostra d’humor negre, el pensament del protagonista quan sap que la seva afillada partirà de viatge al Caucas durant cert temps:

La Kàtia s’aixeca i, amb un somriure fred i sense mirar-me, m’allarga la mà. Jo li volia preguntar: <<O sigui que no seràs al meu enterrament?>> Però ella no em mira i té la mà freda, com la d’un estrany.

Una història avorrida, Anton Txekhov, minúscula (Traducció d’Àngels Llòria)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Citacions, extractes i referències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a No ets víctima de la lluita, sinó de la teva debilitat

  1. Lictor ha dit:

    En el comentari que Txekhov fa sobre la capacitat de conèixer la personalitat d’una persona a través dels seus desitjos s’hi pot entreveure la influència de Sigmund Freud, coetani seu. Freud parlava d’allò de l’inconscient i dels desitjos amagats, quan no frustrats, que podien acabar mostrant-se de diferents maneres en el nivell conscient. El control que hom té sobre el subconscient és molt menor que sobre l’ego i això fa que estudiant-lo en puguem endevinar part del que oculta, allà hi romanen els nostres veritalbes anhels, manies, fòbies… en definitiva, el que ens fa actuar com actuem i ser qui som.

  2. Gràcies pel teu comentari i per haver establert aquesta relació entre dos escriptors tan fenomenals. Has explicat molt clarament la teoria de Freud sobre el subconscient i això també és d’agrair.
    Fa temps vaig llegir un escrit seu que m’agradà força: El malestar en la cultura. Hi parlava del jo, del superjo i de l’allò. A partir d’aquests conceptes feia definicions interessantíssimes, com per exemple, sobre la felicitat.
    Pel que fa als “desitjos”, m’agrada llegir texts sobre el tema tant de filòsofs grecs com de llibres com el Bagavad Gita. M’agradaria (també és un desig) estudiar-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s