La lletra repetida

La voluntat de la solitud és fer companyia a posta de sol, ara que estic assegut i sent la fressa tendra del ramatge fullós; ara que repar, entre branques d’ametler, les petites flames d’atzar, que tracen el cel com llumins efímers i calmants. Sé que vull seure i que elles no fan cap so, sempre compareixen i entretenen el temps damunt el blau. Jo vénc ací perquè se’m giren els pensaments, perquè sonen confusos i complicats. I em pos a recitar un cant en una immensa soledat, aïllat en el ritme de la lletra repetida que diu l’Upanishad.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Proses breus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La lletra repetida

  1. Lictor ha dit:

    Un dels records indeslligables de la meva infantesa és el d’un jaç, fet enmig de l’ordi ja madur ajagut, allà em tombava panxa enlaire sota un ametller.
    D’allà estant, envoltat per tot de brins d’ordi drets, la visió es limitava al daurat de les herbes, el blau del cel que quasi cegava i el verd de les fulles d’ametller que ja mostraven els tendres ametllons. Aquell era tot el meu món.
    Espero que sigui una de les imatges que m’acompanyin a l’hora de partir…

  2. Tan sols llegint el teu text, ple de realisme poètic, la imatge se’m reprodueix tot d’una bellament, com un moment de felicitat difícil d’igualar, que viu, però, amb fermesa, en la memòria. I viu amb el mateix amor pur de quan era un nin.
    Estic orgullós d’haver rebut aquest record tan ben escrit.

  3. Lictor ha dit:

    Avui capvespre, fent un dictat durant una classe de català he descobert un text breu que, a més a més d’ésser un petit tresor, m’ha empès a retornar al teu poema en lletra petita.
    L’autor és Salvador Espriu i el dictat era extret d’un relat amb el nom de “Senbobitis”, del llibre Ariadna al laberint grotesc.
    He quedat tan colpit en llegir-lo i dictar-lo que no he pogut estar-me de cercar-ne informació a internet. En acabat la classe he agafat el cotxe i he anat cap dret la llibreria Sagitario però en passar-hi per davant he vist que tenia un cartell penjat al vidre amb l’anunci que el local es lloga. D’allà he anat voltant i per l’autopista he tengut la idea d’anar a cercar-lo a la universitat, així ho he fet. Com que ara el tenc a les mans, aprofito per copiar-te’n el tros que m’ha meravellat perquè tu també en puguis fruir.
    “He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar. Cada turó, cada pi, cada sarment, cada bri d’herba tenen a la meva terra una personalitat concretíssima. He resseguit tota la tarda la meva única pàtria, el paisatge de Sinera posseït pels meus ulls sense recança ni esforç, aquest perfecte paisatge que em destrossaran. Els llavis poden anomenar tots els racons. És un paisatge sense boira, de sol baix, de pujols assardanats que es van perdent en la llunyania. De tant en tant, torres de guatia i atzavares atansen a la memòria esborrades ombres de pirates d’Alger”.

    Té un gust tan intens com Pla, tan subtil com els (massa pocs) poemes d’Espriu que he llegit, tan pur com les teves paraules. Gràcies per poder compartir amb tu aquestes troballes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s