Les cinc primeres raons per a la tristesa del pensament

Segons G. Steiner, les raons són aquestes (evidentment, en el text original, estan explicades i argumentades):

  1. <<La infinitat del pensament és una “infinitat incompleta”. En els fronts absolutament decisius no arribem a respostes satisfactòries.>>
  2. <<Les trajectòries directes del pensament, només són a l’abast d’un nombre relativament reduït de persones. Sovint pensar és una activitat matussera i maldestra.>>
  3. <<Pensar és un bé supremament nostre, inserit en la més profunda intimitat del nostre ésser. També és el més corrent, usat i repetitiu dels actes. La novetat (“originalitat”) no és el contingut, sinó la forma verbal.>>
  4. <<La veritat és un resultat formal només. Pensar és acostar-se a l’objectiu, fregar la meta. Antinòmia entre el llenguatge per ser autònom i la raó (= el llenguatge cerca dominar el pensament).>>
  5. <<Els pensadors importants només tenen un sol pensament que exposen i reiteren en totes les seves obres. En canvi, a la immensa majoria dels éssers humans, els pensaments de primera classe, els passen a tocar sense que se n’adonin. Per què no som capaços de contenir, ordenar i donar potencialitat als nostres pensaments?>>

Deu raons (possibles) per a la tristesa del pensament, George Steiner, Arcàdia.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Citacions, extractes i referències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s