Llegir literatura (II)

En el llibre Com llegir i per què, Harold Bloom afirma: <<Shakespeare us diu alguna cosa en la mesura del que vosaltres li podeu aportar>>. Amb això, vol dir que no només cal llegir el text literari per entendre’l, sinó que també ens hem de mirar a nosaltres mateixos. Rilke deia que la poesia no és cosa de sentiments, sinó d’experiències. Convé aportar la nostra maduresa vital a la lectura. Per tant, la literatura és la recreació que fa cadascú de les paraules.

Evidentment, cal conèixer les característiques del llenguatge literari per poder-lo interpretar: la connotació, els trops, la musicalitat, la ironia, la versemblança, etc. Però també llegir sense prejudicis (compte amb les escoles del ressentiment com diu Bloom al seu llibre): <<Llegiu amb profunditat, no per creure, no per acceptar, no per contradir (…), sinó per aprendre a formar part d’aquesta naturalesa única que escriu i llegeix>>.

Tot llegint La transformació (F. Kafka), hom pot fer-ne una interpretació literal: un home que es transforma amb una espècie d’escarabat; una altra relacionada amb l’amor paternofilial o les relacions familiars; un altra, sobre la manca de compassió de la família quan el protagonista passa de ser útil a ser quelcom inútil i carregós; o simplement sobre la depressió. Per tant, les lectures poden ser diverses i complementàries a partir de les nostres experiències i coneixements.

Aquesta varietat de sentits demostra la riquesa del text – que no és fruit de la casualitat. De vegades, fins i tot, haurem d’assumir que, com a lectors, no podrem arribar a entendre completament l’obra, perquè com diu Gabriel Ferrater (5): <<De la gent que ha comentat amb mi els meus poemes, no hi havia vist mai ni de bon tros tot allò que jo hi havia posat, perquè – entre altres raons, ja que això ens duria massa lluny – és absolutament necessari que un escriptor, per guiar-se i per ordenar-se i coordinar-se a si mateix, utilitzi uns fils d’associació d’idees que sap que , en realitat, no quedaran reflectits dins l’obra de cap manera. O sigui que, de fet, el que hi ha sempre en passar de l’autor al lector és una pèrdua de la quantitat de sentits que l’autor hi posava.>>

  1. Tractat d’elocució, S. Oliva.

  2. Rere les línies, D. Cassany.

  3. Ensenyar llengua, D. Cassany, M. Luna i G. Sanz.

  4. Entrevista a TV3.

  5. Tres prosistes, G. Ferrater.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Llegir literatura (II)

  1. Lictor ha dit:

    Joan,

    Més enllà de qualitat indubtable del teu escrit, llegir-lo m’ha deixat dues sensacions diferents: d’una banda la tranquil·litat de saber que en llegir un text encara que ho facem a un nivell que podríem considerar “superficial” també ens és útil, potser també compleix la finalitat de llegir. Em tranquil·litza perquè molts cops tenc la sensació d’haver-ne fet una lectura gens profunda de quelcom llegit.
    Per altra banda, en la teva darrera frase, entre aquesta pèrdua de sentiments i intencions entre l’autor i el lector, entre aquesta pèrdua potser inevitable, ¿no trobes que hi poden nèixer fils nous de sentiments del lector vers l’autor encara que aquests fils mai li arribaran i romandran com a màxim enredats entre les pàgines del llibre?
    Gràcies un cop més pels teus escrits.

    • Crec que el teu comentari és molt encertat, perquè encara s’hi pot treure molt de suc al tema i, a partir d’ara, hi pensaré més. M’agradaria que, amb els vostres comentaris, m’ajudàssiu a anar més enllà en temes literaris.

      Estic d’acord. Crec, amb fermesa, que un bon llibre pot ser un amic per a tota la vida. A mi, m’és igual si no entenc completament un poema d’en Rilke, però és capaç de fer-me pujar un parell d’esglaons mentals si estic concentrat; és obvi, tanmateix, que no puc arribar a segons quins nivells.

      També crec que l’afany d’assolir la perfecció sol ser present en l’escriptor, però, normalment, sol ser en va. (Un poeta famós, crec que era en Valéry, deia que els poemes no s’acaben, sinó que s’abandonen.) Jo crec que els lectors, de vegades, podem pressentir aquesta tendència cap a la perfecció i, per això, tenim alguna obra, fragment o poema en compte en moltes de les nostres vivències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s