Llegir literatura (I)

En una entrevista José María Valverde (1) deia que llegir consisteix en el fet que, si a qualcú li donen improvisadament un text imprès, el pugui llegir en veu alta, sabent què diu i fent-ho saber als altres.

Aquesta definició s’adiu al que ha de fer un actor quan ha d’interpretar un text: entendre l’escrit, donar-hi vida i comunicar-lo. No obstant això, em sembla una definició que remet a un objectiu ideal difícil d’atènyer; requereix concentració, tècnica, un bon nivell intel·lectual i una capacitat d’adequació ràpida al context. Si, a hom, li agrada aquesta definició, però no arriba a aquest nivell, caldrà que s’arromangui i comenci a llegir disciplinadament.

Només en el paràgraf anterior usam la paraula llegir amb més d’un significat. Llegir (2) pot ser:

  • Oralitzar la grafia, tornar la veu a la lletra callada.
  • Comprendre.

  • O descobrir les intencions en què s’usa cada discurs, les estratagemes que amaga, les ideologies o tergiversacions que manega.

Cada una d’aquestes accepcions remet a destreses diferents(3): primàries (entendre les paraules, dir-ne els sons) o superiors (comprendre el text a diversos nivells, ser conscients dels objectius de la lectura). És obvi que una cosa és llegir el text en veu alta i una altra entendre’l; per això mateix, llegim sense oralitzar, d’aquesta manera podem fer més via i restar concentrats. Tampoc no actuam igual quan es tracta de llegir un poema (lectura intensiva) o quan feim una recerca concreta en un text o quan llegim un llibre (lectura extensiva).

En els llibres d’ESO es fa esment a tres tipus de lectura complementàries: la lectura comprensiva (entendre les paraules i conceptes), la lectura reflexiva (destriar el gra de la palla) i, finalment, la lectura analítica (estudiar l’estructura de l’escrit). Crec que són útils sempre i quan estiguem concentrats en el text (un recurs senzill és fer-nos preguntes sobre el contingut a mesura que llegim).

Ara bé, hi ha gent que troba difícil llegir els clàssics o llegir poesia. Per què? Primer de tot, com diu Joan Margarit (4), perquè <<aquí no es regala res, llegir poesia és en proporció de l’esforç>> i, segon, la literatura és un art, i per tant, un altre classe de comunicació.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Sobre literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s