Vendrà tot sol

Com la visió de Déu, les pedres poden ser blaves o grises com el cel per a un daltònic. Les gotes cauen espargides i sent qualcú que fa befa de mi. I amb aquesta olor d’ametlers amarats, començ a enyorar un passatge entre dos carrers difusos, com una corda fluixa que algú ha amollat. Comença la fosca i veig un jove que guaita de darrere una soca: d’un parell d’anys ençà, als costats, les ulleres em donen un poc de marge per imaginar. Camín mussitant un poema i a estones tenc la certesa d’haver extraviat un so, i repetesc el vers fins que el record a mitges i aleshores sé que no cal pensar-hi, perquè ja sé on para i que d’aquí un poc vendrà tot sol.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Proses breus. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Vendrà tot sol

  1. Lictor ha dit:

    He llegit aquest poema, he sentit que em colpia i que necessitava tornar-lo a llegir.
    Ho he tornat fer, un altre cop, i un altre. M’hi he allepolit aviat, sento la necessitat de llegir-lo un cop i un altre, però no en puc parlar, només en sent el gust dins la boca, en llegir-lo, ja en parlarem en pair-lo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s