El tercer caràcter

Tercer caràcter

Devora la roba, com un derelicte, en Manel roman ajagut damunt l’arena entre el so de l’embat i l’embolcall de la fosca. No percep la mà que palpa el seu muscle, que el tombarà d’esquena. Ara finalment sabria que l’esperit és un desig, el desig d’alliberar-se del cos.

 

La claror del matí del dia de la Mare de Déu d’agost el despertà devers les vuit del matí, havia dormit d’una tirada, però a mesura que passaven els segons li tornaven els mateixos pensaments del vespre anterior: na Marta somrient, asseguda sempre a devora, movent-se com si fos el seu mirall i totes aquelles paraules que no es compliren mai, que no es complien mai i que el seduïen instantàniament. A cada conversa, sempre hi havia qualque paraula que la traïa i delatava l’engany. Reflexionà una estona sobre el fet de sospitar: <<què crea la sospita? Tal volta sigui la gelosia o la descoberta d’un engany o tot alhora o, en alguns casos, semblar i sembrar sospita: fer-s’hi passar>>. Na Marta tal volta passava gust de ser-ho, però el sentiment de culpabilitat amarava la seva actitud.

 

De cop, des del llit estant, sentí les passes somortes de gent que passava pel carrer i algun cotxe que partia. Agafà el bloc i el llapis de damunt el comodí per apuntar-hi el pla d’aquell diumenge, però, en lloc d’escriure, va fer un esbós de na Marta: els cabells ondulats, la cara allargada, les seves dents petites i els llavis somrients. I ella, com l’hagués dibuixat a ell? Hagués fet un rotle?, la seva cara redona amb els cercles de les ulleres i, llavors, tot dins un quadrat. El tenia encasellat, sempre el tractava des de la tristesa, però només era un mirall perquè l’autèntica tristesa, que el corprenia sovint, era la inquietud del vespre solitari que no s’ajorna a l’endemà.

 

En algunes de les nits més tristes havia sentit el consol d’una energia interior que l’afonava en un estat de goig i el calmava. Tot i cercar-la moltes vegades, només sorgia esporàdicament. Era un consol semblant al de la copa de conyac que hom beu un dissabte vespre abans d’anar a dormir sense saber si li vendrà el son. Era una companyia creada, o no, potser falsa o invisible, però era una companyia.

 

No fa gaire que l’esperit ha començat a contemplar-lo mentre amolla el bloc damunt el comodí i es vesteix a poc a poc i es mira al mirall. Se n’adona que ella no hi és. En Manel es tira aigua als ulls, es banya els cabells, agafa la pinta. El llit com sempre romandrà desfet. A defora, la mar és plana, a dos-cents metres de la terrada de ca seva. Al cap de cent, l’esperit contrasta la poca gana del cos amb el berenar que més li agrada. Està pendent de si s’asseu i de què demana. La línia de l’horitzó silent, amb la mar més enllà de tota remor de plats i del presumpte tacte de l’arena, els fon i forja el seu enteniment. Cap moment com aquest tornarà a rondar en Manel durant aquest dia, perquè recordarà la pell de na Marta sempre sota sospita. La lluita de tots aquests anys, que no s’apaga mai.

 

Durant el capvespre neda desorientat dins la mar a través de tots els seus moviments des de la calma a l’estopeig. S’asseu a les roques i es va desbaratant després de cada telefonada, després de cada idea i de cada excusa. Tota concentració mental per fer-la venir no és res més que això. Es vol anegar, i pot i no gosa. L’esperit l’aguaita per darrera vegada, distant, tot concebent la debilitat de l’home. En Manel surt desfet i rebentat de l’aigua. Miop de lluny, sent la veu de na Marta, que li esmussa el cervell, però no la veu i riu breument, mentre cerca la roba desbordat per la ceguesa. Fa com qui s’ajeu a poc a poc i s’esbalteix damunt l’arena.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s